Els reptes de Josep Maria Bartomeu són importants i té, segons mandat, sis anys per afrontar-los i aconseguir superar-los. El soci del Barça, que és el que vota, va decidir per una àmplia majoria que Bartomeu era el seu president i, per tant, tots aquells dubtes que hi havia en els mesos en què va ostentar la presidència després de la dimissió de Sandro Rosell sense passar per les urnes, s'han esvaït. Bartomeu és el president perquè així ho han decidit els socis. Que tingui sort.

Aquest diari, dilluns passat, exposava quins eren els reptes i els deures als quals s'enfrontava la nova junta del Barça: L'Espai Barça, la renegociació del patrocinador, superar amb èxit els processos judicials que afecten el club, posar fi a la fractura social i continuar els èxits esportius. Els dos darrers, curiosament, no estan únicament a les mans del president i la seva junta. Poden posar-hi molt de la seva part per intentar assolir-los, però no depèn d'ells que s'acabi la fractura social i molt menys que continuïn els èxits esportius. El triplet ha estat clau perquè Bartomeu sortís tan reforçat a les urnes. Hi ha gent propera al president que diu que sense triplet li hagués costat molt més prendre la decisió de tornar-se a presentar. Certament, el triplet ha ajudat perquè no és el mateix per a la massa socials acabar la temporada sense títols que fer-ho amb un triplet històric, el segon del club. Que jo recordi l'única temporada en què el soci va acabar el curs amb un somriure sense haver guanyat ni tan sols un títol va ser la 2003/04, la primera de Laporta com a president. No es va guanyar ni la lliga ni la copa i la Champions es va haver de mirar de lluny perquè el Barça no s'havia classificat per jugar-la i en la UEFA no es va arribar a la final. Però el soci va acabar amb un somriure als llavis perquè el Madrid, que anava molt destacat en la lliga, va acabar tercer, rere el Barça, que va ser segon després del València. Però amb Ronaldinho al camp tot feia pinta que el futur aniria bé, com així va ser, ja que es van guanyar dues lligues i la Champions de París.

Els títols seran, doncs, fonamentals perquè hi hagi pau social, la que es mereix un president que ha guanyat per una majoria tan àmplia les eleccions. Però potser no la tindrà, perquè la divisió de la massa social, l'altre gran repte que cal resoldre, tampoc no depèn d'ell. És evident que si la pilota entra, tot serà molt més fàcil que si no és així. Perquè si l'equip no rutlla, o no rutlla com alguns esperen que ho faci, algú podrà aprofitar-ho per fer sang. És evident que el tema de si la pilota entra o no, no és cosa de la directiva, però tot directiu sap que està sotmès a aquesta dictadura. Haurà d'encertar en les decisions esportives que prengui, molt lligades als gustos de l'entrenador. Haurà de tenir sort en l'elecció de qui ha de guiar el Barça B cap a la segona divisió, una categoria que costa molt més d'assolir que de perdre. I s'ha perdut. Caldrà mà esquerra amb el tema del patrocinador. Però tot serà més fàcil si es guanya el sextet, el primer repte esportiu. Algú pensa que gairebé és obligatori i no és així. No serà fàcil guanyar-ho tot, perquè mai ningú no ho fa. Però cal intentar guanyar títols i repetir el triplet. I si se'n guanyen, de títols, tot serà molt més fàcil per a Bartomeu.