La matinada de diumenge, si seguies les xarxes socials, ja podies entreveure el que espera els aficionats del Barça aquesta temporada. En comptes de disfrutar del que hem viscut aquests anys i tenir clar que la temporada que ha començat pot ser pròdiga en bon futbol i títols, la majoria prefereix començar a patir perquè no s'assoliran els objectius. I, és clar, per a molts culers, l'únic objectiu acceptable és guanyar-ho tot. No lluitar per guanyar-ho tot, guanyar-ho. Per tant, el més probable és que l'objecte del seu patiment es transformi en realitat. Hi ha moltes possibilitats que el Barça d'aquesta temporada no ho guanyi tot. Per estadística, és clar. Només una vegada a la vida el Barça ha guanyat els sis títols possibles. Només dues vegades, de moment, ha fet el triplet. Per tant no passarà res si el Barça no ho guanya tot, però es veu capacitat per lluitar i per competir fins al final per tots els títols.

Però, és clar, l'ADN culer, el de la divisió permanent, el del patiment perpetu, fa que calgui patir. Doncs, vinga, n'hi haurà, de moment, de patiment. De fet alguns ja pateixen perquè al Barça li fan massa gols. Perquè no es defensen bé els córners, perquè... la qüestió és patir. Certament, el Manhester United el va guanyar, però cal tenir present el diferent moment de preparació física, d'una banda, i el fet que el Barça va tenir ocasions molt clares per fer mal a l'equip de Van Gaal. Les dues pilotes al pal de Luis Suárez i l'un contra un que va tenir Sergi Roberto en són bona mostra. Ara, no van entrar i en canvi el Manchester va aprofitar les ocasions que va tenir. No caldria patir, però alguns ho volen fer.

Doncs mirin, a patir s'ha dit. Ja poden repassar les biografies d'Arda Turan i d'Aleix Vidal perquè no jugaran fins al gener. Ja poden patir per si marxa algun jugador del primer equip perquè, d'ofertes, n'hi ha, i de jugadors amb ganes de canviar d'aires, també. Ja poden patir pel que vulguin perquè si així disfruten del futbol, endavant.

El que cal tenir clar és que el Barça serà aquesta temporada (de fet ho és sempre) l'equip a batre i que no ho tindrà gens fàcil perquè hi ha un bon grapat d'equips a Europa que volen arribar allà on va arribar l'any passat l'equip de Luis Enrique. Llei de vida, només faltaria. Un bon repte per superar seria guanyar, per primera vegada en la història, la Champions dos anys seguits. Això sí que és un repte i ja poden patir els de sempre, perquè no serà fàcil, no pot ser-ho mai de la vida. I, és clar, mantenir la supremacia en la lliga espanyola en un any tan significatiu com el de l'inici de la desconnexió. Tampoc no serà fàcil, és clar. Però aniria bé aconseguir els primers títols que hi ha la possibilitat de guanyar, les dues supercopes. Uf, quin patiment, perquè els rivals també les voldran guanyar.

O sigui que estem com cada any. Han passat les eleccions, però res no serà fàcil per a ningú, i l'equip de Luis Enrique s'haurà de treure les castanyes del foc i potser també donar un cop de mà a la directiva, que també té prou problemes per resoldre, de caire judicial, i amb la UEFA i la FIFA, i de credibilitat interna després del cop de mà del soci en les eleccions. Per patir, doncs. El culer típic ho té tot perquè segur que entre una cosa i l'altra patirà de valent. Per guanyar, cal patir.