Feia molt de temps que no m'emocionava tant amb l'èxit d'un esportista català com divendres a la tarda en la final dels 200 m braça del mundial de natació de Kazan. La medalla de bronze que va guanyar Jessica Vall és molt més que una medalla. És la demostració que es pot arribar a estar entre els millors del món en un esport tan dur com la natació sense passar-se la vida dedicant les 24 hores del dia a entrenar-se i competir. Es pot arribar a pujar en un podi mundial d'un dels esports més universals que hi ha amb una carrera universitària –i no pas senzilla– a la butxaca, amb una feina i havent començat a formar una família. I fer-ho en una edat en la qual no fa tant ja no se servia per a la natació. Jessica Vall ho ha fet. Té 26 anys i fins fa dos anys no va treure el cap en l'escena internacional. I ara ja té un bronze europeu i un de mundial, i la vista posada en els Jocs de Rio de Janeiro, on pot culminar una trajectòria en la qual, segurament, només creien ella mateixa, el seu entrenador –Jordi Jou– i la gent del CN Sant Andreu i de la natació catalana.

Jordi Jou, el seu entrenador. Igual que a Jessica Vall tampoc no el conec personalment, però també el sento proper, perquè durant anys ens vam fer un fart d'escriure el seu nom en les cròniques dels campionats gironins, catalans i espanyols de natació. Era en la secció d'esports d'El Punt –embrió d'aquest diari esportiu en català–, quan els d'esports fèiem bàsicament esport local i Jordi Jou era una promesa del CN Olot que va acumular deu títols estatals en les categories de base entre el 1992 i el 1995. De sènior va marxar a Barcelona, on tots aquells títols de menut no es van convertir en triomfs absoluts, però sí que va bastir una llarga carrera de nedador de fons primer –amb presència a mundials i europeus– i d'entrenador, després, al CN Sant Andreu. Un entrenador professional però de club. La demostració, també, que la professionalitat no ha d'anar lligada als centres d'alt rendiment i que, els clubs de tota la vida –no els creats amb diner de les institucions– també existeixen i donen fruits.