Les coses clares. Si no han sabut picar pedra després d'uns anys d'estar al primer equip, vol dir que algú ha fallat en la formació de Bartra o Sergi Roberto. No hauria estat millor anar a bregar-se en territori hostil? On, com diuen els veterans, es guanyen els galons, en equips de baix de la taula on s'ha de tenir caràcter i no gaire tècnica, com sempre s'havia fet quan el filial els quedava petit. El que hom va fer amb Txapi Ferrer o Rafinha, o ara Adama. Aleshores potser sí que Bartra i Sergi Roberto haurien aprofitat un parell d'anys que ara em sembla que han perdut. Voldria equivocar-me, però.

Si triomfen, tornen per ser directament útils al primer equip. Si no, segueixen un camí professional a fora. A la supercopa, una derrota sense pal·liatius, dolorosa, sí, però amb ferida que es pot guarir. S'ha d'intentar remuntar, molt difícil, però no cremar les naus. Una lesió ara per un sobreesforç és pitjor que perdre el sextet. Queda el quintet. Ningú al món ho pot dir.

Una derrota merescuda que és fruit d'un calendari espanyol –ni això saben fer bé–, d'una nit de mala sort, d'un rival més en forma i d'alguns jugadors als quals se'ls està acabant el crèdit. No mirem al Barça B, o si de cas apuntem els noms de Gumbau, Grimaldo i Samper. La plantilla del primer equip és prou jove per no pensar en relleus del planter que, ara per ara, no es veuen enlloc. Els recanvis de la Masia hem de cercar-los en els nanos que ara tenen entre 15 i 18 anys, o menys. Invertim més en formació en totes les categories que es pugui.

Tot ha de passar pel nou Mini de la ciutat esportiva Joan Gamper. La fàbrica dels somnis ha de covar-se a foc lent, no sempre coincidiran en una sèrie pautada de 3 o 4 anys jugadors com Puyol, Xavi, Valdés, Iniesta, Messi o Busquets. Però hem de posar els maons per fer que la casa pugi, fonaments forts, oberta als quatre vents. Hi haurà fracassos i entrebancs, però si planifiquem bé l'edifici aguantarà pluja i vent, calor o fred, tempestes i llamps. La Masia al poder.