Fer tornar el Dakar a l'Àfrica és un somni irrealitzable per als seus organitzadors, entre els quals un català, Marc Coma, hi té ara una posició destacada. La seguretat és un valor suprem a Occident, i a l'Àfrica, la cursa seria objectiu clar dels gihadistes, que ja van causar la suspensió de l'edició del 2008 i el trasllat a Amèrica del Sud.

Semblava que el canvi de continent i el canvi del perfil del terreny –menys sorra, més pista– desnaturalitzaria la prova. Però quan el Dakar estava consolidant la nova identitat, han tornat els problemes. Primer va ser Xile que es va retirar de l'edició 2016 i ahir es va saber que el Perú –la cursa havia de sortir de Lima– també es fa enrere. Les dues decisions tenen en comú un mateix rerefons: greus desigualtats territorials que s'aguditzen quan els territoris per on passa la cursa són afectats per fenòmens climatològics que requereixen tota l'atenció –i els diners– dels governs. Es podrà discutir si són o no mesures populistes, si és pitjor en termes d'imatge renunciar a la cursa o no fer-ho, però en tot cas, pel que fa al Dakar Xile va actuar amb lleialtat i celeritat. A l'abril s'és a temps de tot. A finals d'agost, suspendre una cursa de les Dakar Series que s'ha de disputar d'aquí a tres setmanes és una mala jugada per als participants que ja ho tenien tot pagat i reservat. I baixar del tren del Dakar, una mala manera de mantenir una bona imatge en l'esport mundial.