Mirin, què volen que els digui, potser ara el més fàcil seria posar-se al costat dels que desitgen la perfecció absoluta als seus ídols o als seus símbols i deixar anar, una darrere l'altra, les ocasions en què Gerard Piqué s'ha equivocat, als seus ulls, com a jugador de futbol, motiu pel qual ara es troba a tots els mitjans com a jugador de la selecció espanyola xiulat en camps en què teòricament estan a mort amb la selecció espanyola. Vaja, que a Piqué el xiulen, quan vesteix la roja, i l'insulten greument, a la cara o per les xarxes, però sempre des de l'anonimat, perquè es veu que ha comès greus pecats. No ens enganyem, alguns conclouen que a Piqué el xiulen als camps espanyols perquè és catalanista o, com ells en diuen, independentista. I, sí, és clar, el desacomplexat Piqué ha deixat ben clar moltes vegades que és català, que se sent català i que està pel dret a decidir. El xiulen per això? Sí, però no només per això. A Piqué el xiulen perquè ha gosat acollonar els madridistes, i això, per a molts, és molt pitjor que les conviccions polítiques del central del Barça, que en deu tenir, però que jo no conec.

No ho poden suportar. Quan mostra l'escut del Barça després de marcar al Bernabéu, quan els recorda que en els darrers anys el Barça els ha passat la mà per la cara, quan punxa l'ídol madridista Cristiano Ronaldo recordant-se en la celebració del triplet del músic que va tocar a la festa d'aniversari del portuguès. Per tot això Piqué és la bèstia negra del madridisme, perquè és un culer desacomplexat que diu el que pensa i que no se n'està, de posar el dit a la nafra del rival, quan sap que fa mal. És per tot això, i perquè és catalanista (i segurament perquè és català) que xiulen Piqué. I la situació política que vivim hi ajuda, és clar.

Què fem, doncs, amb Piqué. Li demanem que no sigui com és? Ja sé que a alguns no els agrada recordar el que fan els altres, però la història del madridisme no és que hagi estat precisament educada envers el barcelonisme i els seus representants. Manifestacions de jugadors emblemàtics contra el Barça, el dit de Raúl, el comportament de Casillas, teòricament un dels jugadors més educats del Madrid, les parts d'Hugo Sánchez, el “polacos” de Ramón Mendoza i tantes i tantes ximpleries. Ja sé que el culer ben educat i conformista callaria i posaria l'altra galta. I que critica a Piqué el que fa, i pensa que ja li està bé. Però em fa l'efecte que tot plegat obeeix a una manera de fer en la qual sempre hem d'estar demanant perdó per ser com som a gent que d'educada no en té res de res. Acostumats al “puta Cataluña”, ens ha de deixar indiferents que ho cantin. Fa poc vaig veure el mític Zaldúa, capità en la final de les ampolles del Bernabéu, explicant per Barça TV que mai havia sentit coses tan gruixudes contra el Barça i els catalans com quan va anar a recollir aquella copa de mans de Franco a la llotja del Bernabéu.

Molts callen per por o perquè són mesells. No sé si els xiulets afecten gaire Piqué, però em fa l'efecte que hi està prou acostumat, que li diguin de tot, quan amb la samarreta del Barça juga als camps espanyols. Si ha de continuar o no jugant amb la selecció espanyola ja ho decidirà ell. Ara hi ha un moviment que el culpabilitza pel fet de ser com és, i per això em ve de gust demanar-li que no canviï.