Comença la Champions amb un plat fort, la Roma, a la capital italiana. Partit important per allò de començar bé la competició en què defenses el títol. El diari els informarà a bastament d'aquest partit i dels altres, els que ja s'han jugat i els que es juguen avui. Però prefereixo quedar-me amb l'inici de lliga. Després de guanyar el primer títol al Sevilla i de caure contra l'Athletic en la supercopa, tothom patia d'allò més per un començament de lliga complicat. I més perquè s'afrontava amb baixes a la defensa i la de Neymar al davant i amb una sanció com la de Piqué. Feia por l'Athletic i feia por el Màlaga, que l'any passat va guanyar clarament la partida al Barça. Però es van sumar sis punts picant pedra i fent allò que toca fer en aquells trams en què les lligues no es guanyen, però es poden començar a perdre. I després arribava l'Atlético de Madrid, equip que dirigit per Simeone vol deixar de ser comparsa i lluitar de tu a tu per guanyar títols, tots. El patiment culer va arribar al seu grau màxim, perquè a més hi havia aturada per partits de les seleccions i aquestes aturades, tradicionalment, han estat dolentes per al Barça. I, a més, s'havia lesionat Bravo i la dona de Messi estava a punt de tornar-lo a fer pare.

Uf, el victimisme culer en grau màxim. L'ai ai ai en estat pur per als vells barcelonistes. Els més joves no, perquè han conegut el Barça triomfant. Messi, que no s'havia entrenat, amb permís del club, era al Calderón. I no va jugar de titular. Aquesta va ser la gran notícia, perquè gairebé ningú s'esperava que Luis Enrique deixés a la banqueta Leo per allò que havia passat al camp de la Real Sociedad el curs passat. I bé, ens hem fet una mica més grans tots. Encara que el cor digui que Messi ha de jugar sempre, el sentit comú diu que un jugador que no s'ha entrenat i, a més, el dia abans ha estat pare, ha de començar el partit des de la banqueta. I així va ser. Si hagués jugat tampoc no hauria passat res. Però Messi va seure a la banqueta, se suposa que sense ganes, perquè aquest home vol jugar sempre. I no va passar res. El Barça va fer un partidàs i mereixia anar guanyant. Però va ser l'Atlético el que va marcar, quan Messi ja escalfava, i una de les claus del partit va ser que Neymar va empatar de seguida.

El que va passar després ha deixat en segon pla el golàs de Neymar, i cal destacar-lo, perquè el partit també es va guanyar amb el gol del brasiler. Com si un guionista hagués escrit la història, Messi va sortir al camp i, pam! va marcar un golàs que donava els tres punts al Barça i a ell la fotografia dedicant el gol al seu segon fill. Va ser maco, menys per als colchoneros, és clar.

Messi a la banqueta i no va passar res. El Barça té nou punts i ha superat un començament molt complicat de la temporada. No pot afluixar, això mai, però ara ve el Llevant al Camp Nou, es viatja a Vigo i es rep Las Palmas. Ull, partits que no seran fàcils, encara que els de casa ho semblen. Caldrà lluitar-los. I després cap a Sevilla, un camp on es decideixen lligues. Semblava que tot seria molt complicat per al Barça, però s'ha superat. I amb arbitratges com el de Mateo Lahoz, que això encara té molt més mèrit. Uns arbitratges estranys, els d'aquest començament de lliga.