Va debutar en partit oficial amb el primer equip del Barça la temporada passada, en la copa, al camp de l'Elx, i va fer la pretemporada amb el primer equip, però va ser diumenge passat quan Gerard Gumbau va debutar en la primera divisió en partit de lliga. Mitja hora al camp contra el Llevant i victòria per als blaugrana 4-1. Amb 20 anys ha complert un somni que molts joves futbolistes hauran somiat a la seva vida sense que mai es faci realitat. El futur dirà si el futbolista de Campllong (Gironès) tindrà continuïtat. Al Barça o a la primera divisió. Les dues coses són molt complicades, però de qualitat futbolística, a Gumbau, no n'hi falta. Pot estar satisfet dels 32 minuts que va passar al camp, després que en el minut 62 substituís Sergio Busquets, tot un repte, si és que és possible substituir Busquets en aquest equip. No per part de Gumbau, sinó de qualsevol dels components del primer equip del Barça. Gumbau potser estava nerviós, però a la gespa se'l veia com quan saltava a Torres de Palau, el camp on juguen les categories de base del Girona i on es va fer com a futbolista. Va recuperar una pilota i no en va perdre cap ni una. I això que n'hi van passar moltes, de pilotes, pels peus. S'ha destacat que fa una temporada i mitja Gumbau jugava amb el Girona B a segona catalana, a Vilablareix. Certament és així. El va fitxar el Barça la temporada passada i va tenir una gran participació en una temporada dolenta per al Barça B, que va baixar a segona B. Ara Luis Enrique se l'ha emportat diverses vegades i sembla cridat a substituir les baixes al mig del camp que té l'equip, sobretot després de la lesió de Rafinha. Gumbau ha de ser conscient de quin és el seu rol. És complicat jugar al Barça si véns del planter, tot i el que van fer Guardiola i Tito. Ho serà fins i tot per a Munir i Sandro, com li està resultat a Bartra, un dels homes cridats al primer equip des de molt jove. Gerard Gumbau ha d'aprofitar la seva oportunitat. Perquè li ha passat pel davant i de moment ho està fent. Amb humilitat. No és Sergio Busquets ni ha de pretendre ser-ho. Però és un jugador finíssim amb la pilota als peus, lluitador i recuperador de pilotes, un jugador d'equip amb grans qualitats individuals. El seu paper al Barça, però, és ara de complement i ho ha d'aprofitar per aprendre i créixer. De fet, i ja em perdonaran, per a un jugador del planter del Girona ara mateix és complicat arribar al primer equip. Els de la casa que ho han fet han hagut de passar per altres clubs o, com Pere Pons i Vivancos, aprofitar cessions. Gumbau ha debutat a primera divisió i potser li hauria costat fer-se en un lloc al Girona de segona. Coses del futbol.

Sempre hi ha hagut qualitat al filial i al juvenil del Barça. N'hi ha, no pateixin. Però els cal una ajuda que no sempre han tingut. No tothom serveix per al primer equip, però si no es prova, difícilment ningú es consolida. Xavi, que va patir per consolidar-se, Iniesta, o Sergio Busquets van tenir un entrenador que va fer una aposta personal per ells. Com Puyol, el gran capità que va estar a punt de marxar al Màlaga i va acabar sent un crac. Messi menja a part. I a Bartra li està costant, però diumenge va inaugurar el marcador i va fer una gran actuació. El que deia, cal que algú aposti per un per triomfar.