‘Bullying', màfia i el soci d'honor
Digui'm qui li regala els elogis i escriurem la novel·la de la seva monumental fal·làcia...
Si han estat capaços de recórrer a tot un governador del Banc d'Espanya, i ell es presta a la paròdia per deixar anar una barbaritat impròpia que faria enrojolar el mateix Manolito, el de la colla de Mafalda, que de corralitos en sap una estona llarga... Si han tingut la barra d'atemorir els jubilats sense cap fonament seriós (i mira que s'ha de ser brètol per acollonir gent anciana)... Si, en definitiva, no han tingut el més mínim escrúpol per dur a terme una operació de bullying polític a gran escala contra tot un país, amb amenaces i profecies apocalíptiques de tota mena... Què no són i seran capaços de fer i manipular amb una cosa com això del futbol? Què seria el Madrid sense els àrbitres?
Per cert, el que va dir el president del CSD, Miguel Cardenal, sobre Guardiola: “Ha participat en la manipulació més gran que he vist en la meva vida”, és d'una ironia notable. Us imagineu el comte Dràcula acusant Blancaneu de maltractar els set nans indefensos?
Blatter, soci d'honor
Conferència amb Zuric.
– Bon dia, és la FIFA? Puc parlar amb algú que no sigui corrupte?
– No –responen a l'altra banda de l'auricular–, l'únic que quedava el vam despatxar, precisament, perquè era honest... Això és un acudit.
“I després de l'últim petó fraternal i quan la festa familiar ja s'havia acabat, el patriarca va amenaçar de venjar-se de tots els qui s'havien negat a seguir-lo. Jo perdono, però no oblido mai!” Això no és un extracte de la biografia d'un capo de la Cosa Nostra, la Camorra napolitana o la Ndrangheta calabresa, sinó del llibre FIFA mafia. La historia criminal de la organización deportiva más grande del mundo (Córner, juliol del 2015) del periodista alemany Thomas Kistner i amb Joseph Blatter, el Padrí, com a protagonista principal de la història. Una autèntica novel·la de gàngsters. Ara hem sabut que la fiscalia suïssa ha obert un procés penal contra el Padrí en què també surt esquitxat el president de la UEFA, Michel Platini, a qui el sobrepès evident que llueix ja el delata, si se'm permet el comentari.
Doncs bé, no és sobrer recordar que el tal Blatter és soci d'honor del Real Madrid, pels serveis prestats. Ell va beneir la canallada de, en nom de la FIFA, nomenar el Madrid millor club del segle XX, una menció absurda que no va tenir en compte el detall no menor que el club fundat pels germans Padrós va començar a engrandir el seu palmarès de bracet i sota la protecció d'una dictadura feixista. Evidentment, aquesta part de la història a Blatter li rellisca.
El Padrí va rebre el títol de mans de l'Amo, el senyor Pérez Rodríguez, en un acte solemne al Santiago Bernabéu, el 21 de novembre del 2006. “El Real Madrid és més que un club [sic], és identificat al món sencer com una missió”, va dir un emocionat Blatter... Digui'm qui li regala els elogis i escriurem la novel·la de la seva monumental fal·làcia. Aquest, podria ser un bon proverbi per definir l'escena.
Champions, objectiu prioritari
Donades les circumstàncies, ja em preocupava molt la Champions abans que se'ns lesionés Messi, és a dir que... com va dir Luis Enrique, “ara toca demostrar de quina pasta estem fets”. El Leverkusen no té gaire creativitat, però és molt fort físicament i arriba en un bon moment. En qualsevol cas, amb Suárez i Neymar al davant i l'equip a un bon nivell no hi hauria d'haver excessius problemes. Guanyar, tant sí com no.
Notícies
Diumenge,26 maig 2024