Tothom demana que amb la lesió de Messi, la tan temuda lesió de l'indiscutible líder blaugrana, Neymar faci un pas endavant i assoleixi el rol de líder d'aquest grup, que ho necessita. El barcelonisme va quedar glaçat quan va saber que l'argentí s'havia lesionat i que en tenia per a setmanes. Ara ha de pair que durant força partits Messi no hi serà per regnar sobre la pilota, fer disfrutar els aficionats del futbol, golejar com ell sap fer-ho i desencallar els partits que s'han complicat, cosa que aquesta temporada passa més que mai. Però la cosa és clara, Messi no hi és i les competicions no s'aturaran i per això el Barça haurà d'estar a la altura sense l'home que ha portat, amb grans ajudes dels seus companys d'equip, això sí, el Barça a la majoria de títols. I és per això que les mirades s'han girat cap a Neymar. Ha de ser així, encara que l'entrenador li vulgui treure pressió. No cal, Luis Enrique, Neymar és Neymar per tot el que ha fet i, sobretot, per tot el que li resta fer i ha de fer a partir d'ara.

Tenir en un mateix equip dos jugadors així pot comportar problemes de gelosia o ser la solució perfecta per a un equip que sempre ha d'aspirar a guanyar-ho tot. El culer ja va patir quan amb Stòitxkov a l'equip, Cruyff va portar Romário. Però es van fer amics i aquell va ser un bon any si oblidem la final de la Champions d'Atenes. La pena és que va arribar el mundial i es va acabar Romário. Messi i Neymar sembla que es porten bé, cadascú a casa seva però a l'una al camp. Amb Luis Suárez i els altres. I això s'ha demostrat bo per al Barça. Messi és l'indiscutible número u i Neymar el candidat a ser-ho, però ja és un dels cinc jugadors més desequilibrants del món. Doncs no patim per la pressió, ara li toca tornar-ho a demostrar al Barça, com de fet ja ha fet en les darreres dues temporades.

No cal patir per la pressió a Neymar. Quan ets l'estrella de la selecció brasilera, la pressió fa temps que et persegueix. I Neymar ha demostrat que sap combinar la pressió, la responsabilitat i tot el que li cal a un líder, al camp. Per tant, ho continuarà fent. No cal patir per l'absència de Messi, sinó perquè la seva recuperació sigui total i completa quan els metges li donin l'alta. Que torni quan estigui a punt de tornar a ser Messi. I mentrestant, que l'equip agafi la responsabilitat amb el lideratge de Neymar i, esperem-ho, amb els gols de Suárez.

Aquella gran pregunta de què faria el Barça sense Messi que molts s'havien fet durant molts anys, pot tenir resposta ara. Certament no és la millor temporada, si és que n'hi ha alguna de bona, per a la lesió de l'argentí, però ha passat ara i no es pot donar la culpa a la sanció de no fitxar perquè ja se sabia que això passaria. Algú va decidir traspassar Deulofeu, Adama i Denis Suárez i deixar marxar Pedro. Si els motius en el moment en què es van prendre aquestes decisions van ser considerats bons, ara no cal lamentar-se'n. Ja se sabia que Arda Turan no hi seria i que hi podria haver lesions com les de Rafinha entrava dins del possible. Per tant no hi ha excusa. Neymar ha de fer un pas endavant, Suárez marcar gols, Munir i Sandro demostrar que valen per jugar al Barça i el temps passarà ràpidament. Ahir es va guanyar i no valen els ui ui ui!