Va passar el que tothom temia que podia passar i a partir d'aquí s'han desfermat els comentaris en un totum revolutum en què es barreja la derrota del Barça a Sevilla, les lesions continuades de jugadors aquesta temporada, la decisió de Luis Enrique, sempre oportú, de no deixar viatjar els mitjans de comunicació amb l'avió de l'equip en els desplaçaments, els gols encaixats per Ter Stegen, la feblesa de la defensa i fins tot les ganes de revenga dels que van perdre les eleccions i que els costa de pair que el soci conservador del Barça hagi donat el poder a Bartomeu. En fi, que el Barça sense Messi va perdre a Sevilla i els ui ui ui han tornat al primer pla de l'actualitat, com no podia ser d'una altra manera tractant-se del Barça.

Que l'equip no està del tot fi és cosa sabuda. I que se n'havia sortit en alguns partits i en la supercopa d'Europa gràcies a la qualitat individual de Messi i Luis Suárez, també. La lesió del millor jugador del món va encendre les alarmes, com la d'Iniesta, un altre jugador clau. Això s'ha afegit a la marxa de Pedro i al fet que els fitxatges no poden jugar i que a alguns aficionats els sembla que Munir i Sandro no estan a l'altura del que necessita el Barça, per entrat en un estat depressiu després de la derrota a la capital d'Hispalis que només l'empat del Real Madrid al Calderón ha aconseguit mitigar.

Per al culer amb ADN culer, tot això és suficient per tornar als vells temps en què tot anava de mal borràs. Ja es veu eliminat de la Champions, sense possibilitats en la lliga i pendents de la copa per lluitar per algun títol, però amb por de saber quin equip de segona li pot tocar, perquè només faltaria que es repetissin històries antigues com la del Figueres i tants d'altres. No fotem. Aquest Barça, amb Luis Enrique d'entrenador, està obligat a competir amb Messi o sense. I ho ha de fer. Estem parlant de la derrota de Sevilla sense tenir en compte que si alguna de les pilotes que van anar al pal hagués entrat, tot això no passaria, que no hi hauria tants nervis, que no es veuria el futur tan negre.

Mirin, Luis Enrique és l'entrenador i ell sabia el que tindria aquesta temporada. D'acord que la pretemporada es va planificar des de l'apartat econòmic i no pas esportiu, però ell hi va donar el vistiplau. Ha tingut la mala sort que Messi es trenqués, com d'altres, però ell va prendre decisions amb els jugadors traspassats i cedits i sabia que no tindria Arda Turan i Aleix Vidal fins al gener. En tot cas, els cúmul de fets desafortunats és més gran del que tothom podia pensar, però aquest dia Guardiola, en el programa de Xavier Sala i Martín, ja explicava que la feina de l'entrenador era trobar solucions als problemes plantejats, perquè si una cosa tenia clara és que la perfecció no existeix i que els problemes arriben un darrere l'altre i, a voltes, tot d'un plegat.

No parlo de Guardiola per comparar-lo amb Luis Enrique. Però l'asturià tot això ho sap i, per tant, la seva feina és trobar solucions per passar aquestes setmanes sense Messi i Iniesta i presentar batalla en la lliga, en la Champions, en la copa i el mundial de clubs. Ho farà, no en dubtin. El Barça té problemes, però és allà on ha d'estar per continuar aspirant a tot. Que és l'objectiu.