Amb tot el que ha passat, amb la mala planificació de la pretemporada, amb la lesió de Messi i d'Iniesta, amb la certesa que el crac argentí s'haurà d'asseure al banc dels acusats, i amb el que vulguin afegir-hi, l'inici de lliga no ha estat tan dolent des del punt de vista de la classificació, perquè el Madrid i l'Atlético també han ensopegat. Trist consol, poden dir. I tindran raó. S'han perdut punts que podrien haver donat al Barça un avantatge respecte als màxims rivals, però no ha pogut ser. Però tampoc ningú s'ha distanciat en la classificació com tantes vegades ha passat al llarg de la història. Per tant, en la lliga, tot està per fer i cal esperar que se sàpiga superar el temps en què Messi estarà fora dels terrenys de joc, des d'un punt de vista futbolístic i també des del punt de vista dels resultats. I el mateix cal dir de la lliga de campions, en què els dos partits contra el BATE s'han de guanyar sense marge d'error per evitar patir. L'equip ho pot fer perquè hi ha grans jugadors, encara que per alguns siguin pocs en nombre. És la feina de Luis Enrique que això sigui així. I no podem ara lamentar que no hi hagi gent com Deulofeu, Adama i Denis Suárez com a fons d'armari perquè així es va voler que fos.

Ara bé, tot això porta a recordar que aquest Barça amb grans jugadors i fitxatges que podran debutar al gener i d'altres que es podrien fer, no és el mateix dels últims anys. Falta Xavi. No es tracta ara de reivindicar que hauria de continuar a l'equip, perquè això ja no és possible. Xavi va voler marxar i, amb franquesa, penso que a Luis Enrique ja li va anar bé que fos així. Però què volen que els digui, Xavi es troba a faltar. El Barça juga diferent sense Xavi i massa vegades he pensat què podria haver fet en moments en què a l'equip se li ha trobat a faltar un punt de pausa. Ara es juga amb migcampistes polivalents, que pugen i baixen, però allò que donava Xavi a un grup de grans jugadors, no hi ha ara mateix ningú que ho pugui aportar. Potser és la nostàlgia. Fa dies, veient un recull de gols dels últims anys, en veia de meravellosos i decisius fets per Xavi. En aquella recopilació de jugades, Xavi i Iniesta, Iniesta i Xavi, hi eren sempre, amb Messi, fent passades mil·limètriques, enviant la pilota entre línies, una delícia de futbol. Un futbol diferent, sens dubte.

Luis Enrique té idees pròpies i el Barça ha evolucionat en la seva manera de jugar. És una constatació, no pas una crítica. I és evident que cal que sigui així si es volen continuar aixecant títols. Però també és cert que ara mateix aquell jugador tipus a qui ens havíem acostumat des de l'arribada de Cruyff, ho té més magre per jugar. Segurament no es pot comparar, però sempre he temut que amb segons quins entrenadors, jugadors actuals del perfil de Xavi o Iniesta o fins i tot Sergio Busquets ho tindrien més complicat per triomfar al Barça. Segurament, el temps em desmentirà i espero que sigui així pel bé del Barça. Un pas imprescindible perquè la majoria de l'equip sigui format a la Masia és que al primer equip hi hagi un tècnic que aposti pel planter. No per necessitat, sinó per voluntat. Esperem que sigui així.