Luis Enrique es va empipar quan li van preguntar, o tornar a preguntar, en la roda de premsa de després del partit contra el Rayo per què fan tants gols al Barça. “I els punts que tenim, saps els punts que tenim?”, va respondre sense donar marge a res més. No li va agradar, perquè sap perfectament que no és normal que sigui així, sobretot en comparació amb l'any passat, que hi havia els mateixos porters i el mateix entrenador. Que Luis Enrique mostri menyspreu per les preguntes dels periodistes no és res nou i, certament, de vegades cal tenir molta paciència perquè hi ha de tot i gent que sempre buscarà les pessigolles, al Barça. Però no li agrada aquesta part de la seva feina i ho ha deixat molt clar moltes vegades. Potser perquè no ha volgut entendre que no respon als periodistes, sinó que aquests són els intermediaris entre el Barça i els aficionats. Tanta professionalitat i tant de màrqueting i tant fixar-se en els Estats Units i, sobretot en l'NBA, i no s'han adonat de la força de la transparència i de la necessitat de molts aficionats de saber coses dels seus equips. Aquí en comptes d'anar endavant, es va enrere.

Però parlàvem dels gols encaixats. I sí, el Barça té 18 punts, els mateixos que el Madrid i el Celta i, per tant, és, amb aquests dos, l'equip que en té més. Però rep massa gols i això l'obliga a fer un sobreesforç. Però el cert és que, de punts, n'ha perdut més dels que hauria volgut, suposo, i haver-se estalviat alguna derrota dolorosa li hauria permès tenir-ne encara més. Potser sí que ens l'agafem amb paper de fumar, però si al final només importen els punts, llavors és que s'ha canviat la filosofia d'aquest club. Guanyar ha estat sempre en el seu ADN, però jugar bé, també. I ara mateix el Barça alterna jugades d'un nivell estratosfèric amb errades o desaparicions al camp inexplicables en un equip fet i acostumat a lluitar sempre al màxim nivell.

És veritat que el Barça té lesionats molt importants, començant pel millor jugador del món, Messi. I Iniesta, gairebé tant important. És veritat que, a més, els àrbitres no han ajudat gens en moments puntuals. Tot això és veritat i cal confiar en aquest equip pel que va donar l'any passat. Però moltes de les coses que ara passen eren previsibles i potser no tot s'ha fet bé. I això potser no agrada a qui va ser l'encarregat de prendre decisions, però les coses són com són i no com voldríem que fossin. I la solució no és posar cara de mala bava i dir que es van guanyant partits, perquè això és el Barça i el Barça sempre val més que qualsevol de les persones que hi han passat al llarg de més de cent anys.

Contra el Rayo ens va enlluernar el pòquer de gols de Neymar, i podrien haver estat molts més. Se li va demanar que ara que no hi ha Messi assumís la responsabilitat, i carai s'hi ho ha fet! Ajudat per Luis Suárez i per un equip que el reconeix líder. I això ha de continuar així, fins i tot quan torni Messi, o sobretot quan torni Messi. Si s'entenen, com és el cas, no hi ha cap problema que hi hagi dos líders al mateix equip. Potser amb això el Barça continuarà guanyant i, a més, jugarà una mica millor i s'estalviarà rebre tants gols. Contra el BATE s'ha guanyat i s'ha jugat bé, com esperava la parròquia.