Els jugadors de la selecció francesa d'handbol són coneguts com els experts. Una selecció única i irrepetible que ho ha guanyat tot. Encara no els poden fer competència, però França té nous ídols. El dia després que Nova Zelanda atropellés el quinze del gall en els quarts de final del mundial de rugbi, la selecció francesa de voleibol va guanyar per primer cop l'europeu. Un títol que s'afegeix a la lliga mundial que van guanyar al juliol i que els ha situat en l'aparador mundial. Els bleus de voleibol també tenen un sobrenom. Té el seu origen el 2013 quan es van imposar a la totpoderosa Brasil i a casa seva. Des de llavors, són coneguts com el team yavbou, un crit de guerra que identifica i reforça la impressió de grup unit. Yavbou prové de l'argot gitano bouillave. Significa, inicialment, un acte sexual vulgar i viril, però els jugadors li donen el significat de destrossar, aixafar el rival. Abans de sortir a la pista fan una rotllana amb crits de “Yavbou, yavbou”. Una haka d'estar per casa, però que els proporciona l'energia per sortir a la pista a donar-ho tot. Tots tenen entre 23 i 26 anys, a excepció d'Antonin Rouzier. I el seu líder és Earvin Ngapeth. El seu pare (exinternacional camerunès i francès de voleibol) li va posar el nom en honor a Earvin Magin Johnson. A banda de jugar molt bé a voleibol, produeix i canta el seu propi rap de denuncia social amb el sobrenom de Klima. En el videoclip Bang bang surt fumant i simula prémer el gallet d'una arma davant d'un grup de joves que branden armes de veritat. Aquest novembre té un judici pendent per una presumpta agressió a un revisor de tren. Ja havia estat condemnat per una baralla en un club nocturn de Montpeller. Irreverent, descarat i provocador, trasllada aquest caràcter a la pista. Ningú defensa com els francesos, ningú lluita com ells. Així és el líder i, per extensió, el joc col·lectiu dels enfants terribles del voleibol. Així és el team yavbou, la nova sensació del voleibol mundial.