Que la denúncia que va fer un auxiliar de primera divisió sobre que s'havia d'afavorir el Madrid contra el Barça té base, és la manera com ha tractat el tema el que es va definir com la caverna mediàtica. Primer amb indiferència, i després, amb menyspreu. Però ja fa massa temps que no cal esperar l'enfrontament amb el Madrid per veure que una part de l'estament arbitral té la proa posada contra el Barça. Ja l'hi tenia l'any passat i només l'absoluta superioritat de l'equip blaugrana va portar al triplet. I aquest any només cal repassar els partits de lliga i veure el diferent criteri que s'aplica en algunes decisions importants. Ja no es tracta de xiular com a penal una entrada dos metres o més fora de l'àrea, com va fer Guruceta l'any setanta, tal com ens recordava dilluns en aquest mateix espai Joan Beumala. No els cal, perquè allò era tan escandalós que van haver de deixar de fer-ho a causa de la televisió, el gran enemic que van descobrir que tenien precisament amb aquella errònia decisió de l'àrbitre guipuscoà, tan exagerada que va fer malpensar tothom i va donar nom durant molts anys a actuacions arbitrals que es consideraven desencertades. Hi ha altres maneres d'influir en un partit o en un campionat. Amb expulsions com les de Piqué i Mascherano, no xiulant faltes flagrants comeses contra jugadors franquícia, com li està passant a Messi, o ensenyant targetes a dojo a jugadors blaugrana per qualsevol bajanada quan la provocació ve de l'altra banda.

Avui sabrem com acaba la sanció a Mascherano. És evident que el que va pronunciar l'argentí és una expressió habitual com d'altres en tenim en català que no són insult, sinó paraulota en un moment calent. D'exemples, en tenim a grapats. Però el que altera quan veus l'expulsió, és la contundència amb què Del Cerro Grande treu la targeta vermella. Quan estem farts de veure jugadors del Madrid que es dirigeixen a l'àrbitre de molt males maneres, amb expressions grolleres o directament vomitant menyspreu a la cara del col·legiat. I tot això sembla que els àrbitres ho aguanten, mentre que són de targeta fàcil si el jugador és del Barça. Alguns podrien dir que tot plegat és exagerat, que el que li passa al Barça li passa a tots els equips i que el problema és que patim un victimista exagerat. Sí? Em fa l'efecte que no.

La situació política que viu el país afecta el Barça. Els catalans cada vegada són més mal vistos arreu de l'Estat. Només faltava la FIFA i la seva incomprensible guerra contra l'estelada. He escrit incomprensible, però el cert és que és fàcil d'entendre i fàcil de veure que al darrere hi ha la Federació Espanyola de Futbol i que darrere la federació, en què Villar té els seus problemes, hi ha l'Estat espanyol. A l'assemblea de diumenge la directiva va fer un tomb de 180 graus. Va apel·lar directament a la llibertat d'expressió, però va anar una mica més enllà. La directiva del Barça ha canviat d'estratègia i ja està bé que sigui així, perquè no presentar recurs contra la primera multa va ser incomprensible perquè atacava la identitat. El Barça ha decidit defensar-se com i allà on calgui. Contra la FIFA, però també s'ha de plantejar fer-ho si la persecució arbitral arriba a nivells que ningú desitja i que alguns temem.