El bunyol de Villanueva de la Serena ens permet fer una reflexió: hi ha jugadors que vesteixen de blaugrana que podrien jugar en altres clubs molt més humils i difícilment el Barça es fixaria en ells. La conclusió inclou tots els elements que condicionen el rendiment, per exemple, la motivació per jugar un partit d'aquestes característiques en un mal camp i contra un conjunt de segona B, però també la manifesta condició de suplent que obliga a tenir una dura batalla diària contra l'entrenador a còpia de demostrar la seva equivocació. No cal dir noms. Luis Enrique avui encara té les coses més clares.

Però posats a veure les evidències (i a dir-les) el partit contra el Villanovense ens desperta una nostàlgia que ens obliga a fer-nos algunes preguntes. Marc Muniesa, avui a l'Stoke City de la Premier, titular amb Mark Hughes, és pitjor que el que hi ha a les atapeïdíssimes demarcacions de central i lateral? Se'n va anar lliure ja fa tres temporades. I Grimaldo, el capità del Barça B, no té cap opció de lluitar amb els que hi ha ara? Gerard Deulofeu, jugador de l'Everton, no millora la posició d'extrem? I Adama Traoré, ara a l'Aston Villa, tampoc? Amb les mateixes oportunitats que han tingut altres jugadors, s'haurien fet un lloc a can Barça? Els 16 milions d'euros recollits pels dos davanters han estat decisius per vendre'ls? Han pagat per ells el que ningú ha proposat per altres jugadors que formen part de la primera plantilla i, per tant, el Barça ha prioritzat l'economia al talent esportiu? Fa la sensació que el primer equip del Barcelona no reuneix el potencial que segurament hauria pogut tenir.

Al mateix temps, però, el partit d'Extremadura ens permet parlar dels quatre nanos que van tenir l'ocasió de jugar i que, deixeu-m'ho dir, van ser els millors blaugrana a la gespa. Reconfortant és tornar a veure Sergi Samper, mig centre per excel·lència desplaçat a l'interior pels tècnics, ja que Gerard Gombau és, ara per ara, la nineta dels ulls de Luis Enrique. Es repeteix allò de Sergio Busquets i Mascherano. El debat queda obert, però la visió del tècnic és evident: no sembla que el futur del barceloní passi pel Camp Nou... El camerunès Wilfred Kaptoum va presentar candidatura a còpia de talent. Al Mini ja el coneixen, però les lesions no l'han deixat brillar. Només té 19 anys, però és l'excepció que confirma la regla. Atents. Aitor Cantalapiedra, extrem de gran colpeig, ja ha tret el cap tot i que no ho té gaire fàcil.

Tot plegat ens porta a la conclusió que malgrat que el juvenil A ja és tercer al darrere del Mallorca i l'Espanyol i que el Barcelona B és dotzè a segona B; que malgrat que la situació del planter no és meravellosa; que malgrat que s'han fet malament moltes coses que han portat a l'actual situació... a pesar d'això i d'altres coses, tot és possible si l'entrenador del primer equip obre la porta del seu vestidor.

I mentrestant i a pesar de la batalla permeteu-me una floreta cap a Gerard López, el tècnic del filial. No entrarem en cap debat tàctic ni a valorar el rendiment del seu equip. L'un i l'altre s'estan coneixent, i el seguidor barcelonista espera que del matrimoni en surti alguna cosa interessant. Això sí, sobre el que ell representa per al planter i sobre la seva història, Gerard ho té clar. En deu jornades, ja han debutat a segona B els juvenils Àlex Carbonell, Carles Aleñà i Carles Pérez, i ja han anat convocats Andreu Cases i Theo Chendri. És el concepte d'obrir la porta. Això mateix. Obrir la porta a les oportunitats. Obrir la porta.