Sergio és Sergio Busquets, és clar, i Sergi és el reusenc Sergi Roberto, a qui alguns ara descobreixen com a gran jugador per al Barça. Per desgràcia alguns dels que ho fan són els mateixos que en les dues o tres temporades anteriors van arribar a dir que no tenia nivell per al primer equip blaugrana. Aquestes coses passen. Cal recordar-ho, perquè ara mateix n'hi ha que diuen el mateix de Munir, Sandro, Sampe i Gumbau, per parlar de la gent jove que hi ha al primer equip i dels reforços que Luis Enrique agafa del Barça B. Sergio Busquets és l'ànima d'aquest Barça encara que hi ha massa gent, teòrics analistes esportius entre ells, que encara no li reconeixen el paper clau que ha tingut al Barça de les vuit darreres temporades. Valgui això també per als ineptes que es dediquen a confeccionar els onzes ideals del que sigui, la lliga, la UEFA o la FIFA, que sempre es fixen en els jugadors que tenen gol, i que són clau, o en els defenses espectaculars, però que semblen descuidar-se del paper absolutament imprescindible d'un jugador com Sergio Busquets. No faré allò de dir si és millor que Messi (no hi ha ningú millor que Messi), Neymar, Luis Suárez o Piqué, però sí que m'atreveixo a escriure que el paper del fill de l'exporter del Barça ha estat fonamental per als títols de l'era Guardiola, de l'any de Tito i dels que ha guanyat Luis Enrique. Entrenadors diferents, però paper clau sempre el que ha jugat en l'equilibri de l'equip. Sergio Busquets és el futbol.

Sergi Roberto s'ha consolidat senzillament perquè ha tingut sis o set partits seguits com a titular i ha pogut demostrar el que molts sabíem que tenia. Seguir jugadors en les categories inferiors del Barça és clau per després saber què poden donar al primer equip. Hi ha jugadors en aquests darrers anys al Barça B que eren clau per al segon equip del Barça, però que ja se sabia que no necessàriament ho serien per al primer equip. No era el cas de Sergi Roberto. Però ha costat que tingués una oportunitat. I li ha arribat per lesions d'altres. Ell ha tingut la paciència necessària i ara pot veure com tothom l'enalteix. Bon jugador ho ha estat sempre, però la majoria no ho han sabut fins que ho ha pogut demostrar. Sergi Roberto és, també, el futbol. I per això pot jugar allà on el posin, perquè és un jugador amb l'estil Barça que se sap adaptar a allò que li demanen i que hauria triomfat amb Guardiola, amb Tito i que ho farà, si continua tenint oportunitats, amb Luis Enrique. Encara que el Barça de l'asturià no té res a veure amb el del de Santpedor o el que estava construint Tito Vilanova.

Per això cal anar amb compte a l'hora de jutjar Munir i Sandro. És clar que no han fet el pas endavant en forma de gols que se'ls demanava. I, sent com són bons jugadors, potser no el faran mai. Però no es precipitin. Ha de ser complicat sortir en un equip farcit de figures. Cal donar-los temps i no exigir-los que facin com Neymar, Suárez o Mascherano. Més agosarats em semblen els que deixen en segon terme Gumbau, que està fent una feina esplèndida i que és un segon Busquets. I mirin, Samper és també el futbol del Barça i mereix estar al Barça, si té l'oportunitat de demostrar-ho.