Podríem especular sobre si Messi serà o no al Bernabéu la propera jornada de lliga. No ho sé i possiblement només ho sap ell i, és clar, el seu entrenador. Però la decisió finalment serà del jugador que, al marge de la seva voluntat de ser-hi, sap com està el seu cos i si ja està preparat per tornar amb el nivell màxim d'exigència. Els grans jugadors ja les tenen, aquestes coses, i si Messi es troba bé, voldrà ser-hi. Disposar o no del millor jugador del món en un partit com el clàssic no és un tema menor, però el Barça se n'ha sortit prou bé sense l'argentí durant els partits que ha estat de baixa. Vull dir que, en cas que Messi no se sentís amb condicions de jugar, el Barça ha d'anar a Madrid amb la mateixa mentalitat. Fora victimismes. No hi ha Messi? Hi són tots els altres. Per tant, el Barça ha de tenir l'objectiu d'anar a Madrid a donar un cop d'autoritat en la lliga.

El començament de la lliga ha comportat alegries i derrotes per a blaugrana i blancs. Certament, Luis Enrique no ha perdut mai la serenor i s'ha mantingut fidel al seu discurs que la lliga es guanya al final de la temporada,. Sí que ha passat, però, que amb les entrebancades que van tenir els blaugrana es va disparar l'eufòria madridista, cosa que d'altra banda no ens hauria de sorprendre gens ni mica. Però aquell Madrid potent, de davantera contundent i amb jugadors que poden desequilibrar el partit en qualsevol moment, encara que l'equip no jugui bé, també plora, com els rics de la sèrie. No els ha agradat excessivament la nova aposta de Florentino Pérez per a la banqueta, però s'ho empassen si les victòries se succeeixen. Florentino Pérez, a qui alguns retraten com un semidéu, ha fet fortuna en els negocis i mana molt des de la llotja del Bernabéu, però no ha aconseguit fer del Madrid l'equip invencible, el club grandiós que somia. Més aviat s'ha quedat molt lluny del que desitjava, tot i que ha celebrat lligues i una Champions. Però aquesta gent no en fa prou d'estar entre els millors, perquè el que volen ser és reconeguts com els millors en tot, i en futbol no ho han aconseguit.

Benítez és un Mourinho de la casa. Va guanyar dues lligues amb el València i el va portar a la final de la Champions, però després no ha aconseguit ser especial com el portuguès. Benítez és de la casa, però el Madrid sempre busca qui creu que és el millor, i sap que no el té. Aguanten, mentre la pilota entri, però ha deixat d'entrar i ja està qüestionat. És evident que Benítez té l'equip classificat per a la màxima competició europea i que està molt ben col·locat en la lliga, però somia en el clàssic, perquè sap que si el guanya tindrà aire per a temps, però que una ensopegada podria ser terrible per al seu futur.

És per això que el clàssic serà, com sempre, un gran partit, però aquesta vegada més que mai és alguna cosa més que tres punts. Especialment per al Madrid. Per al Barça, guanyar i guanyar bé seria extraordinari pel marge que agafaria, però el partit és especialment important per al Madrid. Serà un partit d'alt voltatge i només cal demanar que no hi ha hagi elements extraesportius que el desvirtuïn. La lliga no és decidirà al Bernabéu, però emocionalment alguns s'hi juguen molt.