DIVENDRES 25.

No tiraré més enrere perquè no en tic memòria viscuda. Però la història del Barça és plena de moments i situacions clau que van fer que les coses anessin d'una manera o d'una altra. Si Quini no hagués estat segrestat... Si Goikoetxea no hagués lesionat Schuster... o Maradona... Si aquell àrbitre... Si aquell xut al pal... Aparentment, situacions en què l'atzar va fer caure la pilota del costat negatiu per al Barça. Sempre era culpa dels altres. Són fets que van passar, però no són només atzar. Altres vegades, la pilota va caure del costat positiu: les lligues de Tenerife, el penal de Djukic, el miracle de Bakero a Kaiserslautern, fins i tot el d'Iniesta a Stamford Bridge. Però aquests tampoc no van ser només atzar. El moment decisiu més recent és el de la derrota d'Anoeta encara no fa ni un any. Era el típic moment en què el Barça veia caure la pilota del costat contrari. Es va resoldre bé la situació. Els jugadors, el president i l'entrenador van canviar el rumb de la pilota en l'últim moment, al límit. Felicitats! El context no feia preveure un desenllaç tan positiu, que ha afavorit el resultat d'un referèndum, d'unes eleccions i un dels èxits esportius més grans de la història: els cinc títols. Felicitats altre cop! Però això no vol dir que el context fos el que hauria de ser. I qui diu el context, al Barça diu l'entorn. No pot ser que el Barça hagi d'afrontar periòdicament situacions límit com la que ja coneixem com Anoeta. Alguns diran que els grans èxits del Barça també van arribar en temps de conflicte social. Efectivament, Guardiola va començar a treballar amb una moció de censura convocada, superada al límit per Laporta i amb una escissió posterior de la junta directiva i més conflictes paral·lels. Tenen raó. Però això no contradiu els que pensem que el conflicte és negatiu. I dic el conflicte, no la discrepància. I també tinc clar que qui més hi té a fer és qui dirigeix el club.

Si el protagonista de la pel·lícula de Woody Allen no hagués fet el que ha fet (cometre un assassinat), no es jugaria el seu destí en aquella pilota que toca la xarxa, en aquell anell que cau o no cau al riu. En la introducció de Match point es parla de “l'home que preferia ser afortunat que bo”. I aquesta és la clau. Si de vegades el destí ha de dependre de cap a on cau la pilota, és millor haver intentat fer-la passar per sobre de la xarxa. No dependre tant de l'atzar i sí de fer-ho bé. D'unir més que de separar. D'integrar més que de disgregar. La virtut és en l'equilibri. Si hi ha una lliçó en aquest any intensíssim que ha viscut el club blaugrana és aquesta. La pilota finalment va caure del costat bo aquells dies de gener de fa un any. Però segurament no va ser simplement per portar aquestes cinc magnífiques copes. Aquesta vegada les copes no són només el premi, són la lliçó.