Futbol

S'imaginen que les cròniques de demà parlessin només de futbol? De qui ha guanyat i de qui ha perdut, de qui ha passat o no l'eliminatòria, de jugades, d'estratègies, de tàctiques, d'ocasions de gol... En definitiva, de futbol. Seria meravellós que això fos així, encara que és evident que avui hi haurà passió a les grades. Hi ha de ser, la passió, que parlem de futbol, però seria una llàstima que haguéssim d'escriure només de càntics insultants, de picabaralles al camp, d'expulsions, de decisions arbitrals... En definitiva, del que ha passat en els anteriors derbis que han jugat darrerament l'Espanyol i el Barcelona. I encara que alguns no s'ho creguin, parlo dels dos equips i escriuria el mateix si el partit es jugués al Camp Nou i no a Cornellà-el Prat.

Que des de les respectives entitats tinguin la voluntat de rebaixar tensió i que amb la trobada d'entrenadors d'ahir s'hagi intentat treure importància al que va passar, és cosa bona. Després, com és lògic, tothom voldrà guanyar el partit i/o passar l'eliminatòria, que en aquests moments domina el Barça 4-1. Ha de ser així i, per tant, s'espera un partit tan intens com els altres dos, el de lliga que va acabar amb empat i el de l'anada de la copa. Això és el que estaria bé, que passés, que guanyés el que sabés aprofitar les seves oportunitats i que demà les cròniques parlessin de futbol. Potser és només un desig que crec que faria bé als dos equips i als dos clubs, però també els dic que em fa por que no sigui així com acabi tot. Hi ha massa verí, hi ha una tensió desmesurada i, sobretot, la sensació per les dues parts que han estat maltractats pels altres. Res de nou, d'altra banda, que la rivalitat hi és i és bo que hi sigui. S'hi barregen altres coses, és clar, ho saben vostès bé. Sensibilitats diferents, política i tants altres aspectes que formen part de la vida i també del futbol. És sana, la discussió, i és bona, la rivalitat, sempre que no superi els límits, i em fa l'efecte que hem estat a punt de superar-los. No hi han ajudat excessivament els protagonistes, però és allò que els deia, els periquitos se senten maltractats per tot i ho fan explícit. I els culers, també.

Hi ha partit i hi ha eliminatòria, i aquesta és la qüestió perquè l'Espanyol té ganes de guanyar el Barça i de fer-ho a casa, i el Barça el que no vol és perdre. Per tant, es pot presentar un magnífic partit de futbol, amb rivalitat, perquè en els derbis no està mai clar que el superior potencial d'un equip sigui garantia de victòria. El Barça és un club amb un potencial econòmic molt superior i amb uns jugadors que pertanyen a l'elit mundial, entre els quals el millor jugador del món, per sentit comú i per nombre de trofeus col·lectius i individuals guanyats, com les cinc Pilotes d'Or. I l'Espanyol ha de trampejar amb el pressupost que té, començant massa vegades els seu projecte perquè marxen cada any jugadors importants. Però aquesta obvietat és coneguda per tothom i això no vol dir que el resultat estigui decidit d'antuvi. En el partit de lliga, el Barça s'hi va deixar dos punts molts importants, que sumats als altres que ha perdut en aquesta lliga li podrien estar donant un avantatge escandalós en el campionat. Però no és així de cap de les maneres. Que rodi la pilota i, sobretot, que demà puguem parlar només de futbol.