El derbi del Camp Nou de fa una setmana va deixar moltes ferides obertes. A cop calent, els blaugrana i els blanc-i-blaus tenen les seves raons per estar emprenyats i retreure's mútuament múltiples accions. La vergonyosa trepitjada de Pau a Messi i l'actitud poligonera de Luis Suárez al terreny de joc passant per l'epíleg de la picabaralla al túnel de vestidors. Uns fets que han augmentaat el voltatge d'un derbi acabat de condimentar amb les desafortunades declaracions de Gerard Piqué. El futbol actual es viu des de la confrontació permanent. Els primers són els mitjans de comunicació, que intenten buscar qualsevol espurna de polèmica per disparar les seves vendes i audiències. Una actitud que no afavoreix gens l'esportivitat que ha de regnar en un terreny de joc i, per descomptat, a les grades de qualsevol estadi. Els primers que hauríem d'aportar seny i sentit comú som nosaltres, els periodistes, i no caure en la tendència de convertir un partit de futbol en una guerra. Això passa, en primer terme, per tenir un respecte exquisit per l'adversari, i massa vegades es cau en el menyspreu sistemàtic i en l'axioma: amb mi o contra mi. Cal molta pedagogia i triar el camí correcte es fa complicat quan el més fàcil és caure en la caricatura. Aquesta nit, les grades de Cornellà no es poden convertir en un sac d'odi contra el Barça. Això només portarà a una confrontació sense fi. Les disputes i la lluita dins del reglament s'han de deixar arran de gespa. L'afició blanc-i-blava ha d'animar els seus futbolistes amb passió i enginy, però sense caure en les agressions verbals. Molts buscaran l'aixopluc de la massa per destil·lar el pitjor que porten a dins, però aquesta és una actitud nociva. Juguen els dos equips de futbol més representatius de Catalunya i avui, per damunt de tot, ha ser una festa esportiva. Tot el que sigui enfilar el camí contrari no faria cap favor a l'Espanyol i, per descomptat, al futbol català.