Després que al Barça tothom hagi celebrat com cal el doblet, comença la fase més complicada de la temporada 2016/17, encertar amb els fitxatges. El secretari tècnic, Robert Fernández, té al davant una missió urgent i gens senzilla: assegurar que aquest equip allargui la seva hegemonia en les competicions estatals i pugui continuar fent història a Europa. Sovint quan es parla de l'èxit d'alguns clubs a l'hora de trobar perles en mercats complicats, per exemple el Sevilla de Monchi a l'Amèrica del Sud, no es té en compte un factor essencial. Qualsevol jugador per qui s'interessi el Sevilla val un preu que es multiplica automàticament quan és el Barça –o qualsevol altre gran del futbol europeu– el que s'interessa pels seus serveis. Per al club blaugrana aplicar la fórmula bo, bonic i barat és gairebé impossible.

El club s'haurà de gastar molts diners en les quatre posicions que vol reforçar i per això és bàsic encertar en el perfil i la integració dels futbolistes. Rakitic, per exemple, va costar la meitat que Arda Turan, però és evident quin dels dos s'ha adequat més a allò que necessitava l'equip. La política de traspassos també és decisiva a l'hora de poder competir per jugadors que volen tots els grans clubs europeus, sobretot els que van més buscats: defenses centrals i golejadors. I no oblidem quin és el gran filó d'aquest Barça en l'última dècada: el planter.