L'inefable Jorge Fernández Díaz, ara novament d'actualitat perquè ell i la seva potinera tasca de lampista de claveguera ho valen, ja va dictar sentència i va tancar el tema. “Espero que això no afecti la selecció”, va cloure el ministre sinistre sobre el cas De Gea, i amb ell, tots a l'una. De manera que si hi ha una polèmica entorn de la roja en aquesta Eurocopa més enllà de les estrictament futboleres –que inclouen la rebequeria de Pedro– és la del dit del sempre sospitós Piqué, no pas la del baix ventre de De Gea & Cia. Es veu en tertúlies i xarxes, greixoses, embrutidores i tan inefables com el ministre. De Gea és jove i arrauxat, i mira, si va muntar una orgia amb putes per les quals va tractar amb un impresentable comerciant de carn fresca, menor i esclavitzada, doncs tampoc no va cometre cap delicte, que ell què sabia, i això ho ha fet tothom, i el que importa és que la selecció no es desestabilitzi amb afers que res tenen a veure amb el futbol. Burxar en les misèries sexuals i presumptes del porter, que, total, les ha negat, i que per si mateixes semblen insuficients ni per buscar-hi la volta judicial, no seria gaire patriòtic. I aquest, la manca de patriotisme, sí que és un pecat capital. L'únic, es veu. Per això el que sí que resulta intolerable és l'actitud del separatista poca-solta aquest de Piqué. Ell sí que barreja futbol i política de manera barroera, no com les modèliques retransmissions que dels partits de la roja fan a Tele5, on locutors i comentaristes entenen que poden desfogar-se a plaer perquè a cap espanyol digne de tal nom, deuen pensar, li passaria pel cap retreure'ls que supeditin rigor i objectivitat al seu fervent patriotisme, valor absolut, suprem i irreprotxable. Amén.

El futbol, governat per impresentables capaços del que sigui pel negoci, inclòs organitzar competicions a la Rússia de Putin o el Qatar totalitari que patrocina el Barça, és un bassal pudent que tracta contínuament de vincular-se a valors que se suposa que són intrínsecament positius a base de tones de propaganda happyfloweresca. Per això, fora bromes, em sembla bé que un futbolista segueixi sent el titular si és el millor al seu lloc, encara que defraudi cabassos de milions a Hisenda, participi en xantatges miserables, llogui dones com qui lloga cotxes o faci negocis amb facinerosos infames. Però els periodistes, a més de recitar palmaresos i rècords del jugadors, hem d'anar recordant, més que no pas les seves filiacions polítiques, les seves misèries –que ni s'esmenten en les retransmissions patriòtiques–, ni que sigui per contrarestar els esforços dels seus agents i equips per tapar-les. No se m'ocorre millor manera de dinamitar la idea –que de tan perniciosa hauria de ser delictiva– que els futbolistes tenen l'obligació de comportar-se perquè són, han de ser, models de conducta. D'evidenciar que una societat que defensa a hores d'ara, per ceguesa o cinisme, que els herois del futbol són exemples per a la canalla no pot ser res més que una claveguera.