La degeneració educada pel Dream Team al·lucinàvem amb el plaer ressentit dels nostres pares pel descens de l’Espanyol l’any 93, sense comprendre perquè situaven l’enemic a Sarrià si el rival...

Respiració artificial supervisada per uròlegs amb guants blaugrana i xeringues de morfina, mentre al bar de l’hospital els seus enemics s’emborratxen tot execrant versos mortuoris pel celobert del...

L’Atila de Sao Paulo rampinya desbocat la pilota i amb dues gambades de bisó en zel es planta a quinze metres de la porteria per rebentar amb ganes l’esfèrica. Messi esperava desmarcat però els...

Sóc el millor de la història. T’ho etziba així, sense vaselina, traient-la a passejar pel barri per pal·liar el buit dels petons robats i fer un cop d’estat sobre el teu prestigi de mascle alfa....

Passejo per la Plaza del Pilar de Las Palmas amb la sang reclusa a l’estómac per una bacanal culinària sense aturador, i ignoro quin rellotge té la raó perquè a l’hora desfeta pel viatge s’hi...

He trinxat quatre esbossos abans d’hissar la bandera blanca per acabar ballant un vals amb el frigorífic i plorar el buit del iogurt grec. Vacuïtat inapel·lable. Torno al Gòlgota i obro de nou l’ordinador...

11 de setembre de 1997, onze dies després de la mort de Lady Di i quatre anys abans dels atemptats de New York, un adolescent de tretze primaveres alterat per les cendres estivals esguardava a la graderia...

Deambula per la banda mentre es rasca la barba desigual i amb la punta del peu escampa el cautxú d’un gespa artificial malmesa pels anys. Alça el cap, esguarda l’objectiu, i es pregunta exasperat...

Millán Astray i Unamuno, Gomà i Vidal i Barraquer, les paraules de Pemán i una tomba austera a Cotlliure, el 18 de juliol i Qualsevol nit pot sortir el sol, vòmits a Las Rozas i la sensatesa de Julen...