Web versió mòbil
Recorda'm
Em vaig rapar. A la pregunta incrèdula del perquè del meu acte temerari, m’excusava en la comoditat estiuenca de no suar ni haver-me de pentinar. En el fons, mentia. Vaig prendre la decisió amb els...
En Quique Cárcel que arribà a Girona procedent de la pretèrita Segona B m’encantava. A punt de pujar l’Hospitalet, tenia una fam voraç. Coneixia a la perfecció el mercat semiprofessional i seduïa...
En abraçar les becaines de juliol, em vaig desencisar del ciclisme. Fins llavors, la meva història personal amb el Tour s’inicia amb el despertar vital, creient ser el gregari fidel de Miguel Indurain,...
El gironí viu convençut que trepitja l’indret més bonic del món, però no se n’acaba de fiar. Viu a una capital medieval i majestuosa envoltada de rius i natura, a tocar d’una costa ben brava...
Jugar un torneig d’estiu és l’última oportunitat d’abraçar el passat que s’esmicola. Sents nostàlgia perquè t’has convertit en una vella glòria amb un passat futbolístic mediocre, tot...
Cauen quatre gotes mal comptades. S’agraeixen. Refresquen la xafogor de l’ambient, que va amarant la roba de suor pudorosa. De cop, plou a bots i barrals. Amb ràbia. Amb rebel·lia. Tant, que no ens...
Hi ha tardes perfectes. Inoblidables. De tant en tant, mentre la vida ens estreny en la voràgine diària, els records viscuts reviuen ardents, fluint, nítids, precisos. És feliç memòria que ens ajuda...
Hi havia una època no tan llunyana en què a Montilivi hi anaven quatre gats mal comptats. L’equip moria un pèl més en cada nova derrota en categories catalanes. Feia fred tot l’any. Tant, que amb...
Només els millors clubs europeus que mouen carretades d’aficionats arreu del món es poden permetre el luxe de presentar la samarreta de la nova temporada sense haver acabat l’actual. Aprofitant que...
Pàgina 4 de 7
