Hi ha tardes perfectes. Inoblidables. De tant en tant, mentre la vida ens estreny en la voràgine diària, els records viscuts reviuen ardents, fluint, nítids, precisos. És feliç memòria que ens ajuda...

Hi havia una època no tan llunyana en què a Montilivi hi anaven quatre gats mal comptats. L’equip moria un pèl més en cada nova derrota en categories catalanes. Feia fred tot l’any. Tant, que amb...

Només els millors clubs europeus que mouen carretades d’aficionats arreu del món es poden permetre el luxe de presentar la samarreta de la nova temporada sense haver acabat l’actual. Aprofitant que...

La feina del pare sensat és acompanyar el fill per les peripècies de la vida sense escapçar-li els somnis, però deixant clar, com qui no vol la cosa, que la vida no ens espera a cada cantonada per...

Cada partit que es juga, Montilivi és més exòtic. Sovintegen banderes internacionals al ritme que escassegen els crits sense filtre dels avis abonyegats per l’existència. N’han viscut de tan magres...

A les quatre, entre mossegades de mona, se’m regiren els canelons amb trossos de carinyo de la mare. La dolçor s’esfuma i l’estómac, impassible fins el moment, reviscola de neguit. Falten cinc...

T’aixequen la camisa quan et claven tres euros per un cafè amb llet aigualit en la parada tècnica de l’àrea de servei. En usar el bany, et solidaritzes amb l’establiment i gastes. S’han de guanyar...