La copa és terra d’oportunitats. Teatre de somnis i viver d’herois inesperats. El format actual ho potencia. En la prèvia, Eloy Gila, capità del Cornellà, parlava de ‘copa màgica’ recordant encara ebri de glòria la gesta viscuda al Municipal de Cornellà, el dia de Reis, contra l’Atlético de Simeone, João Felix, Saúl i companyia. Partit inoblidable aquell dia, amb Adrián Jiménez tocant el cel amb un gol històric. Nit inesborrable també la viscuda ahir per Ramón Juan Ramírez contra un Barça gran per història i petit per futbol. Un Barça trist i depressiu, ferit per la recent derrota en la supercopa, que va flirtejar amb el precipici contra un Cornellà que va allargar el seu somni fins a la pròrroga. Passa ronda el Barça, però la felicitat es queda a Cornellà.

21 anys, format a la casa, a la UE Cornellà des de la categoria infantil. Ramon va ser el nom propi del partit. Un traumatisme cranioencefàlic patit fa només un parell de setmanes en una acció fortuïta en un entrenament amb el seu equip va estar a punt de separar-lo de la seva nit més màgica. La seva tenacitat, però, li va obrir la porta de la fama. No es volia perdre el partit. Protegit amb un casc al més pur estil Petr Cech, el porter del Cornellà va ser el gran artífex d’una nit de bruixes en clau blaugrana. Fins a dos penals va aturar el porter de l’equip de Guillemo Fernández durant els noranta minuts.

Al minut 38 Ramon va volar per aturar el llançament d’un especialista com Miralem Pjanic. Estellés havia impactat prèviament en la cara de Ronald Araujo i Soto Grado no va dubtar en assenyalar el punt de penal. Una acció gairebé calcada va ser la del segon penal (78’). En aquesta ocasió va ser Pol Moreno qui va impactar amb la seva bota a la cara de Lenglet. El Barça va canviar de llançador. L’escollit va ser un altre especialista com Ousmane Dembélé. El francès va executar al mig, malament, i Ramon va encertar de ple, es va quedar quiet i va refusar amb la cama. Penal aturat a un internacional i penal aturat a un campió del món. Nit inoblidable.

Ronald Koeman no sabia ni a on mirar. Incrèdul. Un llançador tant brutal com ho va ser l’holandès en la seva època futbolística no deu entendre què li passa a aquest Barça des dels onze metres. Són molts penals fallats ja aquesta temporada. Indesxifrable. Falla Griezmann, falla Braithwaite, falla Pjanic, falla Dembélé... Digne d’una maledicció.

El Barça va fer un partit horrorós ahir a Cornellà. Primer amb el 4-3-3 i després també amb el 4-2-3-1. En la primera meitat va topar una vegada i una altra amb el mur del Cornellà. Massa joc interior. Inviable penetrar entre un bosc de cames. Koeman va sacsejar l’equip amb l’entrada de Dembélé i la sortida de Riqui Puig. El Barça va eixamplar el joc, però el cornellà va mostrar rigor defensiu.

Un xut de Pjanic al 88’ hauria pogut evitar el mal tràngol de la pròrroga, però Ramon, amb un mà prodigiosa tenia ganes de més gresca. La resistència del Cornellà es va acabar quan Ramon va cedir. Un obús de Dembélé en el minut 2 de la pròrroga va acabar amb el somni local. Ramon va tocar la pilota però no amb força suficient per refusar-la. El gol d’Ousmane, una vàlvula d’oxigen.

El Cornellà s’acabaria quedant amb inferioritat numèrica en el minut 117 per la segona targeta groga que va veure Estellé per una clara falta sobre Araujo. Amb els del Baix Llobregat buscant l’empat, Pedri va conduir una contra decisiva i va acabar cedint per Braithwaite. Gol, 0-2 i ridícul evitat.