Barça

El protagonista

Ansu Fati

Torna a haver-hi 10

Millor, impossible. El guió de la reaparició d’Ansu Fati no podia haver estat més ben escrit. No va fallar res. Tot va sortir a la perfecció. Koeman ja havia avançat en la prèvia que, si no passava res d’extraordinari, tindria més o menys un quart d’hora per anar agafant ritme. Al final van ser uns minuts menys, pocs, però que donen vida al Barça. Molta vida. El seu retorn, i amb gol inclòs, va completar el que possiblement ha estat el millor partit dels de Koeman aquesta temporada. Tornar a veure’l jugar i al nivell que ho va fer és la millor notícia per al Barça, que després de tres ensopegades consecutives passava un moment anímic baix.

El somriure d’Ansu Fati és el millor regal per a aquest Barça que estava a punt d’entrar en depressió i que estava immers en una mar de dubtes. Ell és la punta de llança dels joves que s’han de fer forts en aquest Barça que s’està reconstruint a marxes forçades, perquè al Camp Nou no hi ha temporades de transició, per molt que Koeman pensi que amb aquesta plantilla no es pot aspirar a tot. Ansu Fati tenia unes ganes boges de tornar a jugar a futbol i l’afició del Camp Nou de tornar-lo a veure. Han estat 323 dies d’absència, des que es va lesionar en el Barça-Betis. Un autèntic calvari que el va obligar a passar per la sala d’operacions fins a quatre vegades.

Quan es va arribar al minut 30 de la segona part i ja feia uns minuts que s’escalfava, la gent va començar a corejar el seu nom. Sabien que el tècnic havia dit que tindria un quart d’hora i l’afició s’impacientava. Va entrar al camp substituint Luuk de Jong i el Camp Nou va ressonar com si estigués ple a vessar, malgrat que contra el Llevant només hi havia 35.334 espectadors. I ben aviat ja es va veure que el seu genoll està en perfectes condicions. Lluint el 10 a l’esquena, el dorsal que s’ha atrevit a agafar després de la marxa de Messi. Un gest que suposa una enorme pressió però que Ansu Fati ha volgut assumir sense por perquè sap que està cridat a ser un dels líders i referents d’aquest Barça que mira al futur. Té només 18 anys però està disposat a erigir-se en la pedra angular sobre la qual s’ha de sustentar aquesta reconstrucció.

Situant-se a la banda esquerra, va ser un autèntic perill per al seu defensor, a qui va marejar amb la seva velocitat i un contra un. Descarat, atrevit, va ser objecte d’un penal molt clar que l’àrbitre no va xiular. Però el millor moment encara havia d’arribar. Va ser el seu gol, una autèntica meravella. Va saber recollir una pilota que un defensa del Llevant no va poder controlar, la va conduir, va fintar i quan estava a prop de la frontal va engaltar un xut sec que va botar just abans d’entrar a la porteria. Bogeria absoluta. Els companys el van alçar i després ell va anar a abraçar-se al doctor Lluís Til. “Estic content per la victòria. Tenim molt per recórrer, hem guanyat, he ajudat l’equip i per això em sento feliç. He d’agrair als aficionats el seu suport i als metges que han aconseguit que estigui aquí. Ajudar l’equip és el més important. També em sento feliç per la meva família, que ha patit”, va assenyalar. El Barça torna a tenir 10 i el seu nom és Ansu Fati. Ell, però, no sent la pressió de ser l’escollit com l’hereu de Messi. “Per a mi portar el 10 no és una pressió. És un orgull portar-lo després de Leo. Agraeixo als capitans haver pogut portar-lo. No és una pressió, sinó que estic agraït per vestir aquesta samarreta, que significa molt al club. Anem per la lliga, per la Champions. Som el Barça.” Discurs ambiciós. Ben tornat, 10.

13
intervencions
2
pilotes perdudes
10
minuts jugats
1
rematada
1
gol Dades facilitades per Carles Domènech. La TdT a Catalunya Ràdio
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.