El tram final de temporada s’està fent molt llarg per al Barça. Des dels jugadors fins a l’afició. La caiguda del rendiment purament futbolístic s’ha vist accentuada amb moments de poca ànima sobre el terreny de joc. I és en aquests instants quan sobresurten els jugadors que mostren una actitud més entregada. Ahir, a Getafe, un dels pocs futbolistes que va aprovar damunt del Coliseum Alfonso Pérez va ser Óscar Mingueza, un jugador que, com molts d’altres, té el futur més fora que dins del Barça si se li troba una sortida –té contracte fins al 2023 després de renovar l’abril de l’any passat–. Xavi ja va advertir en una roda de premsa de fa uns dies que ell té clar qui vol i qui no vol a la seva plantilla. I encara hi va afegir més coses: la decisió era clara i cap dels jugadors descartats podria fer canviar-lo d’opinió en els partits que quedaven. Si Mingueza és un d’ells, almenys podrà dir que va ser una llum enmig de les ombres allargades de Getafe.

Actuant de central amb Lenglet en una defensa inèdita per culpa de les baixes, Mingueza va mostrar-se molt sobri. És cert que va errar alguna passada senzilla en l’inici, però va optar per no complicar-se gaire la vida amb la pilota. On més va destacar va ser defensivament. Es va mostrar ràpid, guanyant alguna cursa, i atent. Va corregir una acció d’Ünal en què havia guanyat clarament l’esquena a Lenglet, molt més espès i tou al llarg dels 90 minuts. I, sobretot, va robar la cartera a Borja Mayoral en una acció dins de l’àrea quan el davanter ho tenia tot per rematar. Si Mingueza va renovar fins al 2023 és perquè la temporada passada va ser una de les notícies agradables. Un d’aquells joves que va treure el cap enmig del declivi del club. Aquest curs li ha faltat la continuïtat que va tenir amb Koeman i no sempre ha rendit bé quan ha jugat. Almenys ahir va ser un dels pocs que va poder marxar amb el cap ben alt.