Quan pels volts de les tres de la tarda es va donar a conèixer l’onze titular del Barça, van destacar diverses coses. Una, esperada, el retorn de Jules Kounde malgrat haver sortit d’una lesió i rebre l’alta un dia abans del clàssic. L’altra, la presència de Sergi Roberto al lateral dret. Però, segurament, la sorpresa més inesperada va ser la suplència de Gavi que obria les portes de la titularitat a Frenkie de Jong. El migcampista de Los Palacios és un dels intocables de Xavi Hernández aquesta temporada. Fins ahir, havia estat titular en deu dels dotze partits. En el tretzè li va tocar arrencar des de la banqueta. Probablement, el tècnic buscava més pilota, més pausa i més ordre, que podia aportar el neerlandès, amb un estil diferent del de Gavi, molt més vertical.

El Barça va marxar al descans amb un 2-0 i males sensacions. Les coses no van començar a canviar fins al minut 60 del partit. Els canvis van reactivar l’equip i li van donar un aire diferent, en especial Gavi, Ferran Torres i Ansu Fati. Xavi va reconèixer en la roda de premsa posterior que havia faltat contundència i va repetir que el gran error de l’1-0 de Benzema va ser no cometre falta per aturar el contraatac del Madrid. Si alguna cosa aporta Gavi és aquesta intensitat i entrega des del primer segon que trepitja el terreny de joc, i ahir no va ser menys. En mitja hora sobre la gespa del Santiago Bernabéu va ser el futbolista del Barça que més faltes va cometre –cinc, amb targeta groga inclosa–, una quan tot just feia un minut que era al camp. Amb l’orgull ferit pel fet de ser suplent o pel fet de veure que el seu equip, el que tant estima, estava perdent davant el seu màxim rival, Gavi va sortir revolucionat i hiperactiu. Va tenir petites enganxades amb Mendy i Benzema. No es va tallar ni un pèl. Jugava a un altre ritme.

El migcampista blaugrana, que donava ordres i animava els companys a fer un pas més, va recuperar dues pilotes. La primera va acabar amb un xut d’Ansu Fati que va sortir fregant el pal (78’) i la segona va acabar amb el gol del Barça. De fet, Gavi va ser el protagonista de tota l’acció. Primer va provocar un córner amb un xut llunyà (82’). En el llançament de cantonada, servit en curt, ell va ser qui va perdre la pilota amb un mal control a la frontal, però ràpidament es va activar per córrer a recuperar-la. El seu coratge i la seva fe van tenir premi. Gavi es va llançar a terra i va cedir l’esfèrica a Ansu. El 10 va fer una jugada brillant, recordant el jugador de la seva millor època, i va centrar perquè Ferran marqués (83’). Gavi, Ansu i Ferran. Tres canvis que van millorar l’equip i que van fabricar el gol de l’esperança blaugrana. No és casualitat.

El Barça necessita canviar la dinàmica, ho sap Xavi. El tècnic reclama unes coses sobre la gespa i futbolistes com Gavi les hi aporten. Un guerrer fins a final de temporada.