Barça

El món a l’inrevés

El Barça es vesteix amb la seva versió més pragmàtica, cedeix la pilota al Real Madrid, que acumula un 65% de possessió, i aconsegueix un triomf d’or amb un gol de Militão en pròpia porteria

Exercici de supervivència del conjunt blaugrana, condicionat per les baixes de Pedri, Christensen, Dembélé i Lewy, que no concedeix ni un xut a porteria als blancs, tot i viure gairebé tot el partit a camp propi

El Santiago Bernabéu va ser el món a l’inrevés ahir. I és que en el clàssic, els dos equips van intercanviar-se els papers. El Barça, en la seva versió més pragmàtica en molt de temps, va cedir la pilota al contrincant, es va endreçar bé al seu camp per intentar sortir al contraatac, en una posada en escena similar a la que acostuma a plantejar el Real Madrid, que, d’altra banda, va fer com fa el Barça habitualment i va dominar, va tenir la pilota i va jugar a prop de l’àrea rival. I el resultat, una incògnita en aquest tipus de duels, va ser per als blaugrana, que, a més, van tenir aquell punt de fortuna que també té sempre l’etern rival, ja que es van imposar amb un gol en pròpia porteria de Militão (26’).

El partit era fonamental per als culers, que van presentar-se a la capital estatal debilitats, en confiança i en efectius, amb les baixes de Pedri, Dembéle, Christensen i Lewandowski, i la victòria, a més de ser important en la copa, ja que és un pas per ser a la final, significa un impuls i una empenta per a un grup que continua en creixement. No va ser, però, el triomf, com passa sovint contra els blancs, un recital, ni de bon tros. L’esmentat context ho dificultava tot plegat i, davant l’adversitat, l’equip blaugrana va saber adaptar-se i competir. D’aquesta manera, el conjunt orientat per Xavi Hernández va mostrar una cara irreconeixible, instal·lat durant pràcticament tot el matx a camp propi, incapaç de sortir i desplegar-se, encara que en aquesta desconeguda situació, se’n va sortir prou bé. Sostingut per una bona organització defensiva, en què va acumular homes al darrere, liderats per uns fenomenals Araujo, que de lateral dret va tornar a assecar Vinícius, i Kounde, que va neutralitzar el grup madridista, que, tot i acumular un 65% de la possessió de l’esfèrica, no va rematar ni una vegada a porteria. Malgrat tot, l’equip culer no va tenir el control, perquè també es pot portar el pes del joc sense la pilota, però no va ser el cas d’ahir, ja que amb prou feines va poder connectar passades, passar de mig camp, fer una circulació llarga i amenaçar la porteria de Courtois.

L’equip culer no va descobrir solucions per treure l’esfèrica del darrere davant la pressió alta del quadre entrenat per Carlo Ancelotti i, principalment per això, va viure a prop de Ter Stegen. En curt va trobar a faltar la pulcritud de Christensen i Pedri, i en llarg, la capacitat de fer-se gran i descarregar pilotes de Lewandowski i, segurament, també, la velocitat a l’espai de Dembélé. Defensivament tots els blaugrana van excel·lir perquè Raphinha va treballar la banda i va ajudar Araujo, Ferran Torres es va barallar amb els centrals, Gavi i Kessié van fer quilòmetres, Frenkie de Jong va guanyar duels, però en atac, amb pilota, cap d’ells va estar fi, cosa que, contra un concursant d’envergadura com és el Real Madrid, va hipotecar irremeiablement el joc col·lectiu ofensiu.

Amb aquest escenari, s’entreveia una missió impossible generar alguna cosa, però el rival li va fer la feina a punt d’arribar la primera mitja hora del primer acte. Camavinga va perdre una esfèrica en sortida de pilota i Ferran Torres, a camp obert, va trobar amb encert Kessié, que va xutar al peu de Courtois i el rebot de l’aturada del belga va estavellar-se a les cames de Militão fent entrar la pilota a dins.

La diana, doncs, va reforçar encara més els guions de tots dos i el pas pels vestidors en el descans tampoc va canviar res. El Barça va continuar sent una roca al darrere, defensant i refusant qualsevol acció d’un Real Madrid inoperant, sense arguments per crear perill real tot i tenir tancat el seu rival. Ancelotti va intentar-ho sense èxit fent entrar Rodrygo i el palamosí Álvaro Rodríguez, mentre que Xavi va respondre amb Ansu Fati, que va protagonitzar la pífia de la nit, traient sota pals una rematada de Kessié que ja havia superat Courtois i que hauria significat el 0-2. No va ser possible i, tot i això, el botí del 0-1 ha de ser més que satisfactori per als blaugrana. Decidirà el Camp Nou, en la tornada, el 5 d’abril.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)