Barça

Els protagonistes

Sergio Busquets i Jordi Alba

Adeu, Sergio; adeu, Jordi

A més d’acomiadar-se de l’Spotify Camp Nou, que tanca per reformes fins al novembre del 2024, el barcelonisme va dir adeu a dues llegendes blaugrana: Sergio Busquets i Jordi Alba, que ja no jugaran més amb la samarreta del Barça. Va ser un duel dedicat als dos i ja des del principi, amb els dos equips preparats per començar l’enfrontament, es van sentir càntics dirigits als dos. Tots dos van complir sobre la gespa, abans de ser rellevats i endur-se l’ovació de l’estadi. Primer va ser Jordi Alba, que en el minut 81 va abandonar el terreny de joc entre llàgrimes, emocionat, aplaudit i abraçat per companys i rivals i enmig d’una tronadora ovació, substituït per Marcos Alonso. I, de seguida, tres minuts després, el mateix ritual amb Sergio Busquets, canviat per Eric García. El capità, al contrari que Alba, no va plorar, més sencer i somrient en tot moment.

“Des de petit somiava jugar aquí, a l’estadi. Venia a veure els partits, també els mirava per la tele, anava a partits a fora... i el sentiment d’haver jugat en el millor club del món, això no m’ho traurà ningú, i el somni que tenia de petit s’ha complert”, va dir Busi a l’afició, ja amb el partit finalitzat. Quan el matx va acabar, el club va homenatjar els dos jugadors. Alba va entrar amb el trofeu de la supercopa i Busquets amb el de la lliga i, després de travessar un passadís format per companys i personal directiu i tècnic, van oferir el trofeu a l’afició, deixant-lo reposar al mig del camp. Tot seguit, Joan Laporta els va entregar unes plaques commemoratives pels seus anys defensant el Barça i van començar els parlaments. Tot això, amb l’estadi ple. “Avui, professionalment, ha estat el dia més feliç de la meva vida”, va dir Jordi Alba. “Aquesta temporada he tingut un rol menys protagonista però no menys important. He intentat ajudar els meus companys, l’staff, a tothom, i em sento molt orgullós”, va dir el de l’Hospitalet, que va acabar amb unes paraules dedicades a Busquets: “He après molt de tu. Ets un fenomen. Ha estat un honor jugar amb tu.” El de Badia va puntualitzar: “Això no és un adeu, és un fins aviat.” Finalment, van ser mantejats. Adeu, Sergio; adeu, Jordi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)