Barça

SERGIO BUSQUETS

CAPITÀ DEL BARÇA

“Quan plegui vull ser entrenador”

“Ara vull gaudir del futbol d’una manera més tranquil·la i quan acabi la meva carrera intentaré ser entrenador”

“Encara no sé on aniré. Tinc diverses opcions, però s’han d’acabar de concretar i, a partir d’aquí, triar el millor per a mi i per a la família”

“Era el moment ideal perquè volia marxar sent important; jugant i guanyant”

Rodri, Zubimendi i Nico són els que veig més semblants a mi. A Nico se li ha de donar l’oportunitat i tenir paciència
En el futbol, quan tens superioritat a dins, no perds pilotes i jugues, tens molt de guanyat i pots marcar la diferència
Tampoc era ràpid amb 20 anys. La diferència està en el posicionament i en la comprensió del joc, no en el DNI”
Hi ha molts equips que ja ens coneixen i que es tanquen molt per dins i quan això passa te l’has de jugar per banda

Encara amb ressaca emocional, després del comiat a l’Spotify Camp Nou de diumenge, Sergio Busquets (Sabadell, 1988) es presenta a la Ciutat Esportiva Joan Gamper preparat per a un dia atrafegat. I és que el capità, que té diverses entrevistes, diu que, malgrat tot, no està estressat. Disfruta el moment, de fet, conscient que aviat li canviarà la vida. Proper i trempat, saluda, conversa i es presta a la sessió fotogràfica abans d’atendre tranquil·lament L’Esportiu en un dels jardins de la Masia.

Ja no jugara mai més al Barça. Com se sent?
Fins ahir abans de l’últim partit sentia orgull i emoció. Em sentia, i encara m’hi sento, és clar, un privilegiat. Volia viure el comiat feliç, viure-ho tot plenament, les mostres d’estima de l’afició... M’ho he deixat tot, sento el Barça meu, sempre he mirat pels meus companys i pel club i em queda aquesta satisfacció, de fins aquí. Ara, però, sí que és veritat que quan tornava del partit amb el cotxe amb la meva dona, ja començava a pensar que era l’última vegada de tot. Sentia una mica de pena, però alhora poden més els records bons i bonics que aquesta pena o el sentiment d’emocionar-me i pensar que ja no tornarà. Ja miro cap endavant.
Xavi, l’entrenador, el volia, i tampoc no tenia cap jugador que li disputés la posició. Per què marxa?
Crec que ha arribat el moment. S’han ajuntat moltes coses. Primer i principalment perquè volia marxar sent important; jugant i guanyant títols i amb l’estima de la gent. Aquesta temporada era ideal. I, després, també tinc una edat, al juliol faré 35 anys. Sí que és veritat que ara el futbolista es cuida molt i s’allarguen les carreres, però jo volia sentir-me bé. No sentir-me, cosa que no m’ha passat perquè les lesions m’han respectat, que si jugo dos partits em fa mal tot o només poder jugar mitja hora i no ser tan important. A més, les últimes dues, tres temporades han estat complicades perquè no s’han guanyat títols i no hem jugat com volíem. La situació del club ha estat difícil, no només de l’equip, també la part social i econòmica. I ara poder marxar així, doncs era el moment ideal i m’ho mereixia.
Hi deu haver donat moltíssimes voltes, però en quin moment diu: “Fins aquí”?
No fa tant, eh (riu). Jo volia que fos ràpid. Quan tenia algun company que ho feia, pensava que seria molt fàcil. Al final és una decisió de sí o no. Però quan vaig tornar del mundial, al gener, quan va tornar la competició, allà vaig començar a pensar-hi i a valorar-ho. Hi havia dies que deia “potser sí”, i d’altres que deia “no, no segur que no”. Després venia aquí a entrenar-me, i en el dia a dia els companys, el mister m’insistien que volien que continués jugant, que seguís com a capità, ajudant tothom, vivint aquests moments... i no ha estat fàcil, però des de fa un mes que ho tenia molt clar. Dues, tres setmanes abans d’anunciar-ho, ho posava tot en una balança i sortia que era el moment.
Quan li queda, de carrera?
Ara no em poso terminis, ni anys. La meva carrera important, en el club de la meva vida, ja l’he feta i aquesta és la que em marcarà. Ara vull gaudir d’una altra manera, amb un futbol més tranquil, més relaxat, en una lliga de menys nivell, perquè estar aquí, en el millor club del món, és insuperable. I ara serà diferent. També serà una experiència familiar nova, marxar a fora, quan sempre hem estat aquí a casa... també tenim ganes de viure-ho.
Sap on anirà?
No, encara no. Tinc diverses opcions, però s’han d’acabar de concretar i, a partir d’aquí, triar el millor per a mi i per a la família.
I després, entrenador.
Sí. Ho intentaré. Quan acabi la meva carrera tornaré, em trauré el carnet i intentaré ser entrenador. M’agrada, a hores d’ara ho penso i em motiva. Però també hi ha la part de quan comences, gestionar un grup de jugadors, cadascú amb la seva personalitat, el seu caràcter. Saber transmetre i poder arribar on vols i que tots els jugadors et segueixin, això és el més difícil.
Javier Mascherano, que també aspira a ser entrenador, un dia va dir que es veu més a prop de Luis Enrique, que és més abastable, que no pas a Pep Guardiola, perquè aquest és un geni impossible d’imitar. Què n’opina?
No estan malament cap dels dos (riu). Sempre dic que amb qui va començar tot i a qui estic més agrait és al Pep. Vaig viure l’any del filial, que va ser un màster i va ser espectacular. El dia a dia, tot el que aprenia d’ell i després, a sobre, em va donar l’oportunitat de jugar al primer equip i començar aquesta carrera i aquest somni que avui s’acaba. Ha estat l’entrenador de club amb qui més anys he estat i sempre serà el primer. Després, és clar, he tingut molts bons entrenadors. El Luis, que l’he tingut aquí i a la selecció. Tots dos son top. Però em quedaria amb tots els que he tingut. Inclús amb els que han estat menys temps, i amb els quals sembla que les coses no hagin anat tan bé i no s’han guanyat tants títols, perquè sempre s’aprèn de tothom.
Com jugaran els seus equips?
M’agradaria que juguessin amb la idea de tenir la pilota i de ser protagonistes. Que el central divideixi i vagi a l’atac, tenir el joc controlat, que no siguin partits d’anada i tornada, tenir un equip intens en la pressió, que creï ocasions... Aquesta és la idea que m’agrada ara. Després, quan vagi a un equip, també hauré de veure quins jugadors tinc, i quins perfils són.
Aquí el debat de l’estil és a l’ordre del dia. Perquè costa tant jugar així, com vostè per exemple visualitza el seu futur equip? Per què és tan difícil que sigui rodó?
El futbol ha evolucionat molt. Tant els jugadors, com els entrenadors, com els staff tècnics han fet un pas endavant i s’han preparat molt i és molt difícil. Ara tots els equips t’estudien al màxim, saben on tens els punts forts, els punts dèbils i intenten fer coses diferents que tu no pots tenir estudiades i quan juguen contra tu fan una variant diferent que t’agafa de sorpresa. Són moltes coses i a hores d’ara és difícil que un equip d’un màxim nivell, en un partit, pugui tenir tanta superioritat com podia ser abans en l’època de Guardiola o de Luis Enrique. Ara s’ha igualat una mica més tot.
Però veiem el Manchester City que sí que és molt superior.
Si ens posem de referència el partit de tornada de les semifinals de la Champions, que és el que tenim més fresc en la memòria, doncs sí. Tot i això, abans de la primera part, el Madrid va tenir dues arribades i un pal i, si haguessin empatat, canvia el partit. I també hi ha estats d’ànim i moments puntuals que et poden influir molt, com pot ser una decisió de VAR o una expulsió. Sí que és un equip que des del control de la pilota et crea superioritats, però en ocasions i gols hi ha hagut partits que han estat molt igualats, encara que després han guanyat.
Tornant al Barça, aquest curs, en diversos partits li ha costat jugar com volia. Hi ha hagut molts dies que han tingut dificultats per trobar els interiors i, a partir d’aquí, jugar per dins i crear les superioritats que busquen. Això és perquè, Pedri a banda, falten futbolistes específics en aquesta posició? O és un tema col·lectiu?
Sí. Hi ha hagut partits en què ha estat així. Aquí hi ha molts factors. Hi ha molts equips que ja ens coneixen i es tanquen molt per dins, fiquen molts jugadors per dins i no deixen espais i després te l’has de jugar per banda. I per banda, depens dels extrems; que siguin hàbils, que tinguin un contra un, que sàpiguen triar la millor opció, que no els tinguis lesionats o sancionats... Hi influeixen moltes coses. Aleshores, si tens una plantilla molt àmplia i també amb jugadors d’estils diferents, a l’hora de preparar un partit, tens moltes variants. Nosaltres, aquest curs, entre lesions, jugadors amb un mateix perfil i el sistema molt igual, potser ens ha costat canviar algun pla de partit per intentar fer una altra cosa que el rival l’agafés de sorpresa i se li compliqués més defensar-nos.
S’acostuma a dir que vostè és el termòmetre de l’equip. Què en pensa?
En part tenen raó. Aquesta temporada, després de la supercopa, vam canviar tant la manera de pressionar com la manera de jugar. Vam reforçar el mig del camp amb un fals extrem i això ens permetia tenir superioritat a dins i, en el futbol, quan tens superioritat a dins, no perds pilotes i jugues, tens molt de guanyat. I aquesta ha estat la diferència; hi ha hagut partits que no teníem aquesta superioritat a dins i sí que la tenia l’equip contrari, inclús, a més, nosaltres teníem els interiors a vegades més a dalt i es generava un espai que era molt difícil de defensar després. Hem tingut partits bons, d’altres de no tan bons i això feia que, a vegades, patíssim més i jo, en concret, en aquest cas.
Ho està explicant; quan l’equip se separa i les distàncies i els espais es fan grans, vostè pateix per defensar. A vegades aquest patiment s’ha relacionat amb el pas del temps, amb la seva edat, però segurament amb 20 anys hauria tingut els mateixos problemes per defensar aquestes situacions.
Sí, jo també ho crec. Al final, el meu punt fort no és la velocitat, no soc un jugador ràpid (riu). Però tampoc ho era amb 20 anys. Aquesta no és la diferència. La diferència està en el joc i en el posicionament, en com pots entendre el joc i en com et puguin atacar els rivals. Quan tu fa tants anys que ets en un equip, la gent es cansa una mica de veure les mateixes cares i això també ha fet que, en algun moment de les temporades, es pugui dir això o altres coses. Perquè després fitxem jugadors que tenen una edat i no passa res perquè són cares noves i la gent s’il·lusiona. No és un tema de DNI, ni de bon tros.
Com ha viscut aquestes crítiques?
Sempre he estat molt fort mentalment i madur i sempre m’he sentit estimat; la gent s’ha portat molt bé amb mi. El que passa que quan perds... el futbol és així. I així m’ho he pres, com una cosa que formava part del futbol, de l’entorn, del dia a dia, de la societat i res més. Tots els jugadors han passat per moments així. Li ha passat a Xavi, a Messi, a Iniesta, a Puyol... Si els ha passat a ells, què podem demanar? És part del futbol i el que s’ha de fer és intentar agafar les crítiques constructives de veritat i de gent que estigui en el dia a dia i que sap com funciona tot, el que treballem, com ho fem i què ha pogut sortir malament i què ha pogut sortir bé. I a partir d’aquí, treballar per intentar millorar.
A qui veu fent de Sergio Busquets en el Barça?
Si volem tenir un estil, més o menys amb el que volem... més o menys li dic perquè igual no el tindrem, perquè no hi ha dos jugadors iguals. Ha marxat Iniesta, ha marxat Xavi, ha marxat Messi i han marxat més jugadors. Una mica semblant? He dit sempre Rodri, a qui conec de la selecció i, a part, juga al Manchester City; també Zubimendi, que juga a la Real Sociedad i ara també a la selecció. Juguen estils similars. Aquests dos i també Nico, que ha estat al Barça B i té aquesta filosofia. Ara, no sé si ells volen venir, en el cas de Nico ha de tornar segur (riu), però els altres dos no sé si volen venir o si hi haurà calés...
A Nico li veu, doncs?
Sí. Se li ha de donar l’oportunitat. És un jugador jove. Coneix la casa, ha sortit d’aquí, coneix el club, els companys i la filosofia. Hem de tenir aquest punt de paciència i donar continuïtat a jugadors que s’ho han guanyat. A més, ara mateix està jugant al València, un equip de primera. Ha tingut una experiència, vindrà més madur, amb un caràcter diferent, i ho hem d’intentar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)