Aquella temporada va arribar el Romário, que tot i que ja era un jugador reconegut, a nosaltres ens va sorprendre. D’aquell partit, sens dubte, recordem el seu gol perquè l’hem vist molts cops repetit. Siguis del Barça o del Madrid, tothom té gravada aquesta imatge. No només pel driblatge que fa a Alkorta, sinó per la definició amb l’exterior. Va ser un d’aquells dies en què tots els que vam participar ho tenim gravat al cap.

En aquell moment el Barça era superior al Madrid. Nosaltres havíem guanyat les tres últimes lligues anteriors i el Madrid arribava una mica tocat. En un partit mai saps el que pot passar, però són partits especials i, en aquell cas, érem favorits. En el terreny de joc tots vam gaudir.

El Barça va jugar molt bé i vam ser superiors. Teníem un equip molt ben acoblat. El primer gol ens va obrir les portes. Després mai saps com anirà, però sí que és cert que en la segona part hi va haver una molt bona definició, amb quatre gols més que van desorientar el rival. Tant els espectadors com els jugadors van gaudir molt del partit. El Camp Nou va ser una festa.