“Hi ha futbolistes que per una qüestió d’edat no els pertocaria però que estan en el primer equip. Jugadors als 16, 17, 18 i 19 anys que estan amb nosaltres i que és molt aviat per a ells tenir aquesta responsabilitat. Però la situació del club ens porta cap aquí i ens hi hem d’adaptar. Hem aprofitat el partit contra l’Amèrica per donar oportunitats als joves. Veníem de jugar contra l’Almeria i els nostres titulars estaven cansats.” Eren paraules de Xavi Hernández a TUDN després del 2-3 a Dallas contra l’Amèrica de Mèxic. El relat de Xavi explica bé la delicada situació econòmica del Barça dels darrers anys i parla bé de La Masia. La història del Barça sempre s’ha mirat cap al futbol formatiu i ara la tresoreria del club ha obligat a accelerar alguns processos. En el passat recent han emergit amb força Gavi, Balde, Lamine Yamal i des del dia de l’Athletic el nom de moda és el de Marc Guiu. Debut i gol salvador contra l’Athletic de Valverde a cap de 92 segons d’entrar al camp (1-0), primer gol en la Champions contra l’Anvers (3-2) i ara també gol a l’altra banda de l’oceà atlàntic. A Dallas ja saben qui és Marc Guiu. El seu gol contra l’Anvers va ser de les poques coses a recuperar d’aquell nefast partit del Barça a Bèlgica i el seu gol contra l’Amèrica de Mèxic en l’últim amistós també ha estat el més destacat d’un Barça ple de joves. Guiu ha fet gols amb el juvenil, el filial, el primer equip i el mundial d’Indonèsia. 120 minuts disputats amb el primer equip del Barça entre la lliga, la Champions i l’amistós jugat a Dallas i tres gols. Ràtio d’un gol cada 40 minuts sense tenir la majoria d’edat. El nano porta el gol a la sang.