El barcelonisme viurà el seu primer Nadal sense Camp Nou. És un buit espiritual temporal, res que no se sàpiga, perquè ja falta menys d’un any perquè els culers tornin a casa. El novembre del 2024 ja no és tan lluny en el calendari. Mentre les grues de Limak Construction continuen custodiant el cel de Barcelona i les obres del futur temple continuen amb el full de ruta previst, Montjuïc tanca temporalment les portes. L’Estadi Olímpic Lluís Companys estarà tancat i barrat fins al 28 de gener. Més d’un mes sense futbol a la Muntanya Màgica. En l’inici del 2024, el Barça jugarà contra Las Palmas i el Betis en la lliga, contra el Barbastre en la copa i contra l’Osasuna en la supercopa, però tots aquests compromisos seran fora de casa i Montjuïc no tornarà a veure rodar la pilota fins al Barça-Vila-real del dia 28. El retorn a finals de gener coincidirà amb unes condicions climatològiques adverses i caldrà veure quina és la situació de l’equip arribats a aquell punt, perquè, a banda de la lliga, en què el Barça ha de retallar els 7 punts actuals que tenen d’avantatge el Madrid i el Girona, entraran en joc dues competicions més: la copa i la supercopa. El context futbolístic condicionarà la connexió entre l’equip i la grada. No enganxa igual un Barça que hagi revalidat de nou el títol de la supercopa que un Barça que ja hagi dit adeu al primer títol de la temporada. El fred de Montjuïc i el joc de l’equip són factors determinants per atraure públic a l’estadi. El club està inquiet en aquest sentit. Els 34.471 espectadors de l’últim dia contra l’Almeria no són l’aforament desitjat. Els xiulets tampoc hi ajuden. Contra l’Almeria es va registrar la pitjor entrada de tota la temporada. Mal símptoma.

L’únic partit en què s’ha aconseguit el ple va ser el dia del Real Madrid, amb una entrada que va assolir els 50.112 espectadors. Però des d’aleshores l’aforament ha anat minvant fins al dia de l’Almeria, coincidint amb la mala trajectòria d’imatge i de resultats de l’equip en l’últim mes de desembre. El dia del Betis, en el segon partit de lliga a casa de la temporada, es va arribar als 45.000 espectadors i el dia del Barça-Girona la xifra va ser de 42.848 espectadors. Van ser dues bones entrades, per sobre de la mitjana de la temporada, que ara mateix és de 40.742 espectadors. En els tres partits de Champions League jugats a casa, sempre s’ha estat lleugerament per sobre d’aquesta mitjana, amb el pic del dia del Porto (43.533 espectadors). Contra el Xakhtar l’aforament va ser de 41.409 espectadors i en l’estrena de la Champions, contra l’Anvers, tot just es va arribar als 40.989, xifra no del tot positiva tenint en compte que era l’estrena de l’equip a Europa.

Però el veritable senyal d’alarma ha arribat en partits com els de l’Atlético de Madrid, amb un gran cartell i en què no es van superar les 35.000 persones (34.568). Fins i tot el club va haver de treure l’artilleria pesant i es va difondre en la prèvia del partit un vídeo del president Joan Laporta en què demanava el suport de l’afició per a un duel tan important. La petició no va tenir l’efecte desitjat.

Quan el club es va veure obligat a traslladar l’equip a Montjuïc ja tenia assumit que seria una temporada de penúries, amb dificultats per omplir l’estadi per culpa de tots els hàndicaps. Una pitjor logística quant al transport, pitjor confort en les localitats i la visibilitat, el fred de Montjuïc i també el factor sentimental dels culers, un element cabdal, perquè si el cor no batega les cames no caminen. El baix èxit amb l’adquisició dels nous abonaments per a Montjuïc, tot i que el club va acabar rebaixant preus, ja va donar certes pistes de quina seria la dinàmica. Preocupa caure per sota un aforament de 30.000 espectadors. Contra l’Atlético de Madrid i l’Almeria s’hi va estar a prop. Aquests són dos dels tres últims partits de lliga a casa. L’altre va ser el del Girona, que lògicament va congregar una alta presència de públic de l’equip rival i això va maquillar l’aspecte de les grades.

El club té estimat que ingressarà uns 247 milions d’euros anuals quan el nou Spotify Camp Nou (amb capacitat per a 104.600 espectadors), les sales VIP, la botiga, el museu i la resta de serveis estiguin funcionant a ple rendiment, a partir de l’agost del 2026. Però fins que no arribi aquell dia tocarà estrènyer-se el cinturó i salvar la situació com bonament es pugui. I hi ha una cosa que tothom té clara: el joc i la imatge de l’equip i l’aspecte de les grades són vasos comunicants. Si el Barça millora el seu joc durant el mes de gener i la supercopa va cap a les vitrines del museu, el públic es tornarà a enganxar a un equip que ha perdut poder de seducció.