El sostre se’l posa ell
Lamine Yamal enlluerna el món amb una actuació impròpia d’un nen de 17 anys en unes semifinals de Champions
El seu talent innat deixa entreveure que la progressió vertiginosa no té límits
És veritablement surrealista presenciar com un futbolista menor d’edat pot arribar a disputar 100 partits amb el primer equip del Barça. Molts diuen que Lamine Yamal és una estrella en construcció. I no els falta raó. Però també és cert que, tot i la seva joventut i desmesurada precocitat, l’extrem de Rocafonda ja fa prou temps que demostra el seu potencial futbolístic. Sí, té tota la carrera al davant, però també es pot afirmar que ja s’ha consolidat com una autèntica estrella mundial. No és casualitat que l’estiu passat es proclamés campió de l’Eurocopa amb un rol clau ni que sigui una peça indiscutible d’un dels conjunts més temibles del continent. Per si algú en tenia algun dubte, ell mateix es va encarregar de resoldre’l en l’anada de les semifinals de la Champions League amb una actuació impròpia d’un nen de 17 anys amb què es va acabar de guanyar, si és que no el tenia ja, el reconeixement internacional.
Quan l’Inter va emmudir el Lluís Companys amb el 0-2 en el minut 21, sucumbir a la pressió hauria estat del tot comprensible per a qualsevol equip. No obstant això, les grans estrelles brillen en els moments de màxima dificultat, i això és el que va fer un Lamine Yamal elèctric, descarat, trapella i desequilibrant que té el talent innat per sacsejar i canviar el partit quan ell ho considera oportú. Tres minuts després de la diana de Dumfries, va reduir la diferència amb una gran jugada individual culminada amb un golàs, i, tot just dos minuts més tard, es va desfer de Dimarco amb una facilitat insultant i Sommer va desviar amb la punta dels dits un xut del mataroní des d’una posició ben escorada que va impactar en el travesser. En qüestió de cinc minuts, un nano nascut el 2007 va aixecar els blaugrana i va liderar la reacció en un escenari majúscul per tornar a obrir una eliminatòria que s’havia posat costa amunt. Cap a les acaballes, en l’intent d’assistir Raphinha en una jugada en què va arribar massa forçat, el jugador format a la Masia va enviar una pilota a la creueta. Els bons ho són fins i tot sense voler.
Incredulitat compartida
Un cop acabat el matx, les reaccions de propis i estranys no es van fer esperar. “Realment m’ha impactat sobre la gespa; ens ha creat molts problemes”, va admetre Inzaghi, el tècnic de l’Inter. Hansi Flick, tot i estar més acostumat als seus recitals, també es va desfer en elogis. “És un futbolista especial, un geni. Té una qualitat increïble, i això es percep en els petits detalls. Ell és així, en els grans partits sobresurt, gaudeix i demostra com és de bo. Estic encantat que un talent com el seu, que floreix un cop cada 50 anys, jugui per al Barça”, va assegurar.
Les dades prometen
La famosa dita afirma que les comparacions són odioses, però no necessàriament sempre ha de ser així. Sky Sports va publicar un gràfic després del xiulet final en què s’exposen les estadístiques de Lamine Yamal, les quals són comparades amb Messi i Cristiano Ronaldo quan les dues grans figures futbolístiques del segle XXI tenien 17 anys. Si bé és cert que la màgia del maresmenc va més enllà de les xifres, són impactants. La perla culer suma 22 gols i 33 assistències en 100 partits. Amb aquesta edat, l’argentí havia registrat nou participacions i una diana, mentre que el portuguès havia jugat 19 enfrontaments, amb cinc gols i quatre assistències.
Flick també va remarcar que el més important és que el rendiment de Lamine Yamal tingui continuïtat. Aquest és el factor que, probablement, acabarà decidint, d’aquí a molts anys, com arriba a ser d’estratosfèrica la seva trajectòria. El que ha quedat clar és que el sostre se’l posarà ell mateix. De moment, el que fa sobre la gespa amb 17 anys no ho havia fet mai ningú.
