Perfecte. Així va sortir el partit d’ahir al Barça al camp del Valladolid. Victòria (1-2), tres punts més que li han permès dormir a 7 punts del Real Madrid, que avui (14 h) rep el Celta amb el clàssic de diumenge vinent en l’horitzó, i descans per a molts dels jugadors que demà passat disputaran des de l’inici la tornada de semifinals de la Champions League contra l’Inter a San Siro. I és que Szczesny no va jugar; ho va fer Ter Stegen, que set mesos després de la seva greu lesió al genoll dret va tornar a la porteria. Tampoc hi van participar Iñigo Martínez, ni Cubarsí ni Ferran Torres. Mentre que Pedri, De Jong i Raphinha només van jugar mitja part, Lamine Yamal, una mica més (52 minuts), i Dani Olmo (29 minuts) i Eric Garcia (11 minuts), una mica menys.

Així, com ja estava previst, Hansi Flick va fer rotacions. Va iniciar Ter Stegen, i també Héctor Fort, Christensen, Ansu Fati, Pau Víctor i Dani Rodríguez, un atacant esquerrà del filial, amb molt talent, que li agrada molt al tècnic de Heidelberg i que va estar actiu l’estona que va estar sobre el terreny de joc, fins que es va lesionar a l’espatlla abans del descans. L’onze el van completar futbolistes més habituals, com Araujo, Gerard Martín, Pedri (substituït en el descans), Gavi i Fermín. I el Barça se’n va sortir. No es va equivocar, i hauria estat un contratemps fer-ho, tot i les novetats en l’onze titular, contra un Valladolid que ja ha descendit, que ja no té gaire res a oferir i que, a més, és un polvorí en clau social. Enmig del partit, els càntics contra Ronaldo Nazario, el propietari del club, es van succeir, amb pluja de bitllets amb la seva cara i els lemes Go home i Vende ya, inclosos.

Tot i això, li va tocar pedalar, al conjunt blaugrana, que va començar malament. Iván Sánchez (6’), amb una centrada xut que es va enverinar, va sorprendre Ter Stegen i va avançar el grup que entrena Álvaro Rubio. La diana va complicar la vida al conjunt culer, ja que va reforçar el plantejament a l’equip blanc-i-violeta, que va intentar sobreviure, ben endreçat molt a prop de la pròpia àrea. Així, el Barça va tenir la pilota, a camp rival, intentant moure l’oponent, sense gaire èxit, encara que hauria pogut empatar amb dos intents de Pau Víctor i un altre d’Ansu Fati, tots ben resolts pel porter André Ferreira.

Al Barça li calia un punt més de determinació a dalt. I el van aportar Lamine Yamal i Raphinha, al camp en la segona part. Tots dos, de fet, van fabricar l’empat: el brasiler va empatar el partit (54’), recollint una centrada del català refusada per André Ferreira. Són ja 31 dianes les que acumula Raphinha aquesta temporada. El Barça només havia de continuar insistint, ja que tenia enfonsat el Valladolid pràcticament des de l’inici de l’enfrontament. I, tot seguit, Fermín (60’), rematant amb destresa una bona pilota de Gerard Martín dins l’àrea, va capgirar el resultat.

Amb el 1-2, va quedar decidit el partit. El Valladolid no va donar cap mena d’argument per espantar el Barça, que hauria pogut ampliar el resultat amb un xut al pal d’Héctor Fort, una altra ocasió de Lamine Yamal que la defensa local va treure a sobre de la línia de gol i dos tirs de falta, de Dani Olmo i Raphinha. Feina feta per als culers, que, sense retrets, es focalitzen en San Siro. El proper repte: superar l’Inter dimarts a Milà i classificar-se per a la final de la Champions. Després, el Real Madrid, diumenge, al Lluís Companys. Això no s’atura i aquest Barça no frena i tampoc s’equivoca.