Un pòquer del tot indiscutible
L’equip de Flick s’ha imposat amb autoritat al Madrid en els quatre clàssics de la temporada 2024/25
És el primer cop que el Barça fa el ple de victòries contra l'etern rival en un curs amb un mínim de tres duels directes
-
Els jugadors del Barça celebren el triomf de diumenge contra el Madrid (4-3) al vestidor FCB. -
Raphinha, Pedri i Lewandowski celebren un gol al Bernabéu (0-4) MIQUEL LISO. -
Flick felicita Pedri i Ferran després de guanyar la supercopa d'Espanya FCB. -
Lamine Yamal celebra amb Koundé el gol del francès en la pròrroga a La Cartuja contra el Madrid (3-2) EFE. -
Raphinha i Ferran celebren un dels gols del Barça en el triomf contra el Madrid a Montjuïc (4-3) FCB.
La temporada 2024/25, a banda de ser l’inici de l’era de Hansi Flick a la banqueta del Barça, sempre serà recordada per l’autoritat amb què els blaugrana han derrotat el Madrid en els quatre clàssics que s’han disputat. El domini ha estat indiscutible, no només pels resultats, que parlen per si sols, sinó per la manera que s’han aconseguit, amb un futbol alegre, valent, desacomplexat i atractiu que ha permès recuperar l’estatus del club a Europa i convertir-se en un equip temible amb un potencial ofensiu d’escàndol. Per trobar una xifra que ho exemplifiqui, només cal consultar la classificació per veure que el conjunt culer acumula 95 dianes en 35 jornades, una mitjana de 2,7 gols per partit. L’equip d’Ancelotti, el segon màxim realitzador de primera divisió, en suma 23 menys (72).
La lliga, ben a prop
Amb set punts de marge quan només en queden nou en joc, el títol de lliga és veritablement a tocar. De fet, l’entitat presidida per Joan Laporta tindrà demà la primera oportunitat de proclamar-se campió de manera matemàtica. Perquè això es produeixi, cal que el Madrid, que s’enfronta al Mallorca al Santiago Bernabéu (21.30 h), no guanyi els balears. Un empat o una derrota dels madrilenys faria que el Barça saltés dijous (21.30 h) a la gespa de l’RCDE Stadium per jugar el derbi barceloní contra l’Espanyol com a flamant campió. En tot cas, si els blancs no fallen i sumen els tres punts contra els de Jagoba Arrasate, un triomf blaugrana a Cornellà segellaria definitivament el títol.
Gairebé impol·lut
Per aquest motiu, tot fa pensar que l’eliminació en les semifinals de la màxima competició continental contra l’Inter serà l’única taca d’un curs pràcticament per emmarcar. Les expectatives després del comiat de Xavi Hernández eren força baixes, però l’entrenador alemany ha canviat la mentalitat de tot un entorn que es trobava en un estat depressiu a causa d’uns anys complicats, especialment accentuats per l’adeu de Messi, i després d’una llarga travessia pel desert, el triplet va arribar a ser un objectiu realista i, per moments, ben viable.
Per als llibres d’història
En els quatre enfrontaments directes, el Barça ha vist porteria 16 vegades, una xifra que suposa una dada històrica. En els 123 anys d’història del Madrid, mai havia encaixat aquesta quantitat de gols per part d’un mateix rival en un curs únic. Aquests registres superen els 13 que l’equip blaugrana, amb Pep Guardiola com a tècnic, va marcar als blancs el curs 2011/12; els 13 que l’Espanyol va fer la temporada 1929/30, i els 12 que l’Atlético va acumular en els derbis de la campanya 2014/15.
Una nit d’estiu
Més enllà dels quatre clàssics oficials del curs 2024/25, el Madrid-Barça de pretemporada disputat a Nova York també va acabar amb triomf culer. Aquell 4 d’agost del 2024, un doblet de Pau Víctor va deixar sense efectes la diana de Nico Paz a les acaballes (1-2). Aquest amistós va ser el precursor del que encara havia d’arribar. Tot va començar una nit d’estiu.
El primer títol amb Hansi Flick
L’Aràbia Saudita no és l’escenari més convencional on aixecar la supercopa d’Espanya, però Jidda serà per sempre la ciutat en què Hansi Flick va guanyar el seu primer títol com a entrenador del Barça, i ho va fer amb una maneta inoblidable per a l’aficionat blaugrana (2-5). El 12 de gener, els gols de Lamine Yamal, Lewandowski –de penal–, Balde i un doblet de Raphinha van neutralitzar la diana inicial de Mbappé, i el gol definitiu de Rodrygo només va servir per maquillar un resultat imponent. El millor encara havia d’arribar.
Koundé desferma l’eufòria a Sevilla
El 26 d’abril, el Barça va tocar el cel de Sevilla després d’una patida victòria contra el Madrid a La Cartuja. Pedri va fer avançar els catalans amb un autèntic golàs (28’), però Mbappé (70’) i Tchouaméni (77’) van capgirar el marcador. Quan pocs hi confiaven, Ferran va enviar la final a una pròrroga (84’) en què Koundé es va erigir en l’heroi. Una fuetada del lateral francès en el minut 116 (3-2) va desfermar l’eufòria dels més de 26.000 culers desplaçats a la capital andalusa, i va permetre afegir la 32a copa a les vitrines del club.
Una remuntada que val una lliga
El 4-3 a Montjuïc va deixar la lliga vista per a sentència. El 0-2 de Mbappé no convidava a l’optimisme. Ara bé, el Barça ha demostrat aquest curs que encaixa bé els cops i sap refer-se’n. I diumenge va tornar a exhibir la seva resiliència. Quatre dianes abans del descans, obra d’Eric (19’), Lamine Yamal (32’) i Raphinha (amb un doblet, 34’ i 45’), van encarrilar un triomf ben valuós que serveix per deixar a tocar el 28è títol de lliga. Mbappé no en va fer prou ni amb un triplet de gols per treure res positiu del Lluís Companys.
Tota una declaració d’intencions
El 26 d’octubre del 2024, el Barça va deixar ben clares les seves intencions amb una golejada espectacular al Santiago Bernabéu (0-4). Va ser la carta de presentació de Hansi Flick al feu blanc, on el seu equip es va imposar amb una solvència aclaparadora en la segona part. Un doblet de Lewandowski (54’ i 56’) va aplanar el camí, i les dianes de Lamine Yamal (77’) i Raphinha (84’) van sentenciar el primer clàssic de la temporada. Era l’onzena jornada, però els blaugrana ja avantatjaven de sis punts els madrilenys com a líders en solitari.
