Té noms propis, la 28a lliga del Barça. El de Hansi Flick, sobretot, autor d’un equip que s’ha convertit en un colós, i també el de diversos futbolistes, que sota la direcció del preparador de Heidelberg han abastat la millor versió. Per sobre de tot, però, en destaca un: Lamine Yamal. I és que la irrupció de l’atacant de Rocafonda, que fa poc més de dos anys que va debutar amb el primer equip sent tot just un cadet, és una cosa mai vista: amb 17 anys –el 13 de juliol en farà 18– ja és un dels millors jugadors del món i la bandera del Barça.

Així, ja és un ídol per a l’afició blaugrana, que el va aclamar més que a cap altre futbolista de la plantilla en la celebració dels títols de diumenge a l’estadi Lluís Companys. Pur carisma, té entusiasmada amb el seu futbol la parròquia culer, que l’adora, i ha aconseguit també il·lusionar-la, ja que el club torna a tenir una figura a la qual aferrar-se. Perquè Lamine Yamal és un geni. No en va és ja un dels principals candidats a guanyar la Pilota d’Or quan encara no és ni major d’edat. En cada partit s’ha fet sentir, ha estat diferencial a tres quarts de camp i, també, ha regalat gestos tècnics a l’abast de molt pocs. Diumenge contra el Vila-real (2-3), l’últim xou, amb un golàs i, també, dues sotanes a rivals, una escorat en un córner, totalment perdut, en què va fer un estrip difícil de desxifrar al seu marcador. L’impacte de Lamine Yamal en aquest conjunt guanyador de tres títols (supercopa, copa i lliga) aquesta temporada ha estat, doncs, enorme.

En la lliga, la competició més preuada de les assolides, que premia el dia a dia, ha estat el rei de les assistències. Tretze, n’ha repartit, de moment, ja que encara no ha acabat el campionat que el grup culer tancarà diumenge (21 h) al feu de l’Athletic, lluny del següent que més n’ha fet, el seu company Raphinha, que n’acumula 9. De gols en suma 9, però alguns són molt importants. Si alguna cosa ha demostrat també aquest nano que tot just és juvenil de segon any és que en els escenaris més imponents no titubeja. Perquè, entre d’altres, va marcar en la golejada (0-4) en el primer clàssic disputat al Santiago Bernabéu; també en el segon, de fa dues setmanes (4-3) a Montjuïc, crucial per a l’esdevenidor de la lliga; va fer el gol del triomf (2-4) al Metropolitano en un moment en què l’Atlético collava també pel lideratge, i la darrera petja grossa va ser la setmana passada en el derbi (0-2) al RCDE Stadium, en què va desencallar l’enfrontament contra l’Espanyol amb una diana marca de la casa el dia que el Barça es va proclamar campió. Absolutament determinant, ha estat Lamine Yamal per al títol, en un torneig en què ha disputat 34 matxs, 30 de titular. És la bandera del Barça i, és clar, s’entreveu que per molt de temps.