Aquesta temporada ha estat la de la consagració de Pau Cubarsí com a futbolista del primer equip del Barça. El gironí va debutar el curs passat, concretament el 18 de gener del 2024, al camp de l’Unionistas de Salamanca. Aleshores, encara no havia fet els disset anys. Ara, ja com a major d’edat, és una peça clau dels esquemes de Hansi Flick.

El d’Estanyol ha format un tàndem ben fiable a l’eix central de la línia defensiva amb Iñigo Martínez, amb qui s’ha compenetrat a la perfecció. A més, ha acumulat 55 partits i 4.126 minuts, i és el cinquè integrant de la plantilla que ha tingut més participació. Només el superen Pedri (4.567), Raphinha (4.595), Lamine Yamal (4.462) i Koundé (4.422), tot ells cabdals per al tècnic alemany. Per acabar-ho d’adobar, en la 2024/25 ha estrenat el seu compte golejador com a professional, i no va ser en un partit qualsevol. El jugador format a la Masia va ser l’autor del 2-2 en l’anada de les semifinals de la copa contra l’Atlético a Montjuïc, un duel que va acabar amb un resultat esbojarrat (4-4).

Cubarsí és un central fet a mida per jugar al Barça. El seu bon peu permet a l’equip fer un salt qualitatiu en la sortida de pilota, la qual és més neta quan ell és sobre la gespa. Sempre que pot, busca filtrar passades per dins que serveixin per superar línies –també és capaç de fer-ho amb conduccions– i que ajudin els seus companys a progressar en el joc. Però no només exhibeix finor, també té la capacitat d’imposar-se en els duels contra davanters corpulents i d’oferir una versió correctora gràcies a la seva rapidesa, anticipació i lectura de joc.

Amb el temps, ha normalitzat allò que mai hauria de ser habitual: que un menor d’edat jugui com a central titular al primer equip del Barça, amb la pressió i l’exigència que això comporta. És evident que, entre moltes altres coses, cal tenir un talent descomunal, a més d’una mentalitat i una maduresa impròpies d’un nano de la seva edat. Tant Xavi, que li va donar l’oportunitat, com Flick, que no ha dubtat a l’hora de donar-li continuïtat, l’han elogiat sempre que han pogut.

Durant aquest any i mig, ha disputat 79 partits amb la samarreta blaugrana, i el seu rendiment l’ha dut a anar convocat amb la selecció estatal absoluta i a guanyar un or olímpic. La seva desmesurada precocitat li permet dir que, a banda de ser campió de lliga, ja ha competit en unes semifinals de la màxima competició continental, i amb tota la carrera al davant i el potencial que ha demostrat, té tots els arguments per convertir-se en una llegenda del club, sempre que sigui capaç de continuar oferint bones prestacions. És lògic pensar que, a mesura que vagi agafant experiència, pot adquirir encara més fiabilitat amb el pas dels anys.

Sovint a l’ombra d’un Lamine Yamal força més mediàtic, tots dos són els grans exponents d’una generació, la del 2007, extremament talentosa, de la qual Marc Bernal també forma part. Amb aquesta i les que venen, el futur del Barça està més que assegurat, i és que el futbol formatiu culer està nodrint el primer equip d’una manera ben generosa. Cubarsí és l’exemple i el referent ideal per a tots els marrecs que somien ocupar un dia el seu lloc de privilegi.