La final d’avui contra l’Arsenal és la culminació d’un llarg viatge. Un viatge intens, costerut, gratificant i reeixit. Allò que es va iniciar la temporada 2012/13, en aquell històric debut del Barça en la Champions precisament contra l’Arsenal, quan les blaugrana encara no eren secció professional, arriba avui al seu clímax amb la possibilitat d’aixecar la tercera final de la Champions seguida. Alèxia, com a capitana, vol tornar a aixecar el trofeu. Ella millor que ningú sap l’esforç que ha costat arribar fins aquí: “Tot et porta a ser allò que ets ara. Després de perdre aquell primer partit contra l’Arsenal, era impensable imaginar el que arribaria després. Tot ha estat gràcies a la feina. És increïble, el canvi que hem tingut. Sobretot des que som professionals. Jo em sento una privilegiada d’haver pogut viure tot aquest viatge”, explicava ahir.

“Una final és impredictible. Pot haver-hi coses que no pots controlar. Sabem que ho podem fer. Sí que és veritat que l’Arsenal és un gran equip i que són a la final per alguna cosa. Tenim la sensació que si estem en la nostra millor versió poden sortir moltes coses bé”, afirma. “No sortirem amb el partit guanyat. El favoritisme se t’oblida força ràpid. Sempre anem pels següents objectius. Ens hi deixarem la pell per aconseguir el títol.” Alèxia hi creu.