La consagració

Alejandro Balde (Barcelona, 2003) s’ha consagrat aquesta temporada. I és que el lateral esquerre, que va protagonitzar una irrupció fulgurant en el primer equip la campanya 2022/23, que el va empènyer fins i tot a jugar el mundial, va veure frenada la seva progressió en la següent (2023/24). La presència de João Cancelo en la mateixa demarcació i els problemes físics –amb una lesió important al tendó de l’isquiotibial de la cuixa dreta que va deixar-lo fora de combat al mes de gener– li van acabar barrant el pas, però aquest curs, amb Hansi Flick, això ha canviat. Balde ha estat imprescindible i una peça clau en els tres títols assolits pel conjunt blaugrana. De fet, el preparador de Heidelberg ho tenia clar amb Balde des que va aterrar a can Barça. “És molt important per a l’equip”, va dir el tècnic en els primers compassos de la temporada. “Ho està fent molt bé però encara pot millorar, sobretot en els últims metres. Sempre està implicat, és un dels jugadors als quals els companys busquen”, va afegir. “Però té marge de millora”, va insistir.

I des d’aleshores, amb tota la confiança de l’entrenador, ha anat creixent. Li queda encara, és clar, només té 21 anys, però ara mateix és millor futbolista que quan va començar el curs. Al darrere és fiable, sobretot en situacions d’un contra un, en què la seva rapidesa el fa molt difícil de superar. Sí que s’ha de fer més fort dins de l’àrea, en situacions en què li toca tancar, marcar i defensar una centrada des de l’altra banda. I al davant, en què és el segon defensa de la lliga que més driblatges amb èxit completa per partit (1,4), només superat per Andrei Ratiu (2,2), del Rayo Vallecano, cada vegada té més pausa i tria millor. El rendiment és prou interessant, amb 10 assistències (4 en la lliga, 4 en la Champions League, una en la copa i una en la supercopa) en els 47 partits (40 com a titular) que ha disputat en totes les competicions. De gols, només un, però important, també s’ha de dir, en la final de la supercopa contra el Real Madrid (2-5).

El fet que físicament hagi tingut continuïtat també ha beneficiat en tot plegat el defensa, rellevat esporàdicament per Gerard Martín. “La meva primera temporada va ser molt bona. La segona va ser complicada amb la lesió. No és fàcil tornar d’una lesió de sis mesos i tot té el seu procés”, va explicar el futbolista durant la temporada. “Ara em trobo molt bé físicament i mentalment, en una bona versió. Soc jove, estic aprenent i espero seguir així”, va reflexionar. “Crec que puc millorar molt. Només tinc 21 anys. La gent s’està acostumant malament i abans dels 20 anys volen que siguis el millor en el teu lloc. Haig de millorar en tots els aspectes. Però estic jugant al Barça, que no és fàcil i espero seguir així”, va concloure. I això ha fet el barceloní, que, no obstant això, ha tingut un contratemps en el tram final en forma de lesió, l’única d’aquesta temporada. A les portes de les semifinals contra l’Inter, es va fer una lesió distal al bíceps femoral de la cuixa esquerra que el va fer estar de baixa prop d’un mes i li va impedir ser en la transcendental cita que l’equip no va aconseguir superar. Segur que tindrà més oportunitats.