Ferran, el revulsiu d’or

Ferran Torres (Foios, 2000) ha emergit, aquesta temporada, com una peça clau en el Barça de Hansi Flick, sobretot per la seva capacitat golejadora quan li ha tocat sortir des de la banqueta. Acceptant el seu rol secundari a l’equip, poc li ha importat no disposar de tots els minuts que li hauria agradat. Mentalitat guanyadora i confiança màxima en les seves possibilitats per convertir-se en un revulsiu d’or, marcant una gran quantitat de gols, dels quals molts han acabat sent transcendentals.

Sens dubte, el valencià ha completat la seva millor temporada com a blaugrana, des que va aterrar a Barcelona el desembre del 2021 procedent del Manchester City. Després de dues temporades i mitja deixant molts més dubtes que certeses, enguany ha fet callar els detractors amb actuacions estel·lars en partits clau. La gestió del tècnic alemany, en aquest sentit, ha estat decisiva en el bon rendiment del davanter, inculcant la importància dels jugadors suplents. Tot i no ser titular indiscutible per la ferotge competència que hi ha en la zona atacant, amb Lamine Yamal, Robert Lewandowski i Raphinha, la seva aportació ha estat importantíssima en els èxits col·lectius.

Ferran Torres ha participat, entre totes les competicions, en 45 partits, 27 de lliga, 11 de Champions, 5 de copa i 2 en la supercopa. 19 sortint de titular i 26 com a suplent. Tot i una mitjana de 43 minuts per matx (1.969 en total), les seves xifres de cara a porteria han estat espectaculars, marcant 19 gols i repartint 7 assistències. En la seva carrera esportiva, no havia aconseguit mai arribar a aquests números. La seva millor temporada havia estat la 2020/21, amb 13 gols a les files del City. El que més sorprèn, és que 9 d’aquests gols han arribat quan ha entrat en la segona meitat. 19 gols, en total, que l’han convertit en el tercer màxim golejador de l’equip, només superat per Lewandowski (42) i Raphinha (34).

Són diverses les actuacions seves que han quedat gravades en la memòria culer. La darrera, el gol que va marcar en el minut 84 en la final de la copa contra el Real Madrid per enviar el duel a la pròrroga. També havia estat protagonista en les semifinals, fent l’únic gol en la tornada contra l’Atlético després de l’empat a 4 de l’anada a Montjuïc. Precisament, contra l’equip matalasser, va signar en la lliga un doblet providencial per capgirar un marcador que era de 2-0 en el minut 70, 2-4. Aquell dia, 16 de març, va arrodonir la seva aparició número 100 a la competició regular amb el Barça.

Aquests, són alguns dels exemples que demostren la transcendència que ha tingut aquesta temporada. Ha passat de ser considerat prescindible a ser una peça fonamental en els esquemes de Flick, que ha vist en ell no només el seu olfacte golejador, sinó també la seva professionalitat i el seu compromís. La seva polivalència per actuar i adaptar-se a diferents posicions d’atac, la millora en la definició i la seva mobilitat i capacitat per pressionar la sortida del rival l’han convertit en un jugador molt valuós. Amb només 25 anys, si continua amb aquesta progressió, pot esdevenir una figura clau.