Gardner marca la tendència
Bàsquet. L’Spar Girona fitxa l’alera californiana (1,83 m, 1990), a qui no va poder frenar en la prèvia de l’Eurolliga (28 de valoració) i que tanca el perímetre gironí deixant Burke a la pintura
Rebekah Gardner (1,83 m, 1990) és l’aposta de l’Spar Girona per ocupar la segona plaça d’extracomunitària de l’equip el curs que ve. El fitxatge de l’alera, a la qual l’Uni no va poder frenar en la prèvia de l’Eurolliga el curs passat (76-54) –24 punts (10/17 de 2 i cap intent de 6,75 m), 4 rebots, 6 assistències i 28 de valoració en 38:46–, resol unes quantes incògnites. La primera és la tendència de la plantilla gironina, amb jugadores molt més físiques i verticals –Binta Drammeh n’és una altra– en posicions de perímetre que la temporada passada cobrien fines estilistes, de molt més talent. I el preu, és clar, d’aquí ve l’aposta. De fet, Alfred Julbe ho verbalitza amb l’anunci de la seva renovació: “Ajustar pressupost però mantenint o millorant la competitivitat. Té les seves dificultats, però és un repte que em poso.” “Ha de tenir un rol molt important, la vam patir l’any passat i ens va ser molt difícil aturar-la pel seu físic, la seva verticalitat i la seva explosivitat. Buscàvem aquest tipus de jugadora, que l’any passat no teníem”, afirma Pere Puig sobre el fitxatge, que descriu com un pas més per completar una plantilla “prou competitiva”.
La segona incògnita que aïlla l’arribada de Gardner és el paper de Kennedy Burke a l’equip. L’alera pivot de les Seattle Storm va ser la màxima anotadora de la darrera lliga italiana jugant de quatre. En un primer moment la intenció de l’Uni era fer-la jugar de tres i fitxar una altra alera pivot extracomunitària, sobretot pensant en l’Eurolliga. Les limitacions pressupostàries han impedit al club arribar al preu de mercat d’aquest perfil de jugadora, que a més havia de complir un altre requisit, no jugar la WNBA, perquè Burke no serà a Girona fins a finals d’octubre, quan ja farà més d’un mes que haurà començat la Lliga Femenina i fins i tot s’hauran vist algunes jornades de l’Eurolliga, primers títols a banda –Lliga Catalana i supercopa.
Coix al quatre
Hi ha més derivades. Amb Burke destinada a ser la quatre titular de l’equip, i María Araújo –el club no l’ha renovat però tot indica que ho farà– recuperant-se de la lesió que es va fer abans que comencés el play-off, l’Spar Girona no té cap jugadora en aquesta posició. Ni una alera alta que hi pugui actuar, més enllà de variants tàctiques puntuals, com ara jugar amb quatre jugadores obertes i defensant 2-3 –o 1-3-1, que amb Julbe ja es va poder veure–. Una circumstància que converteix en imperatiu completar una plantilla que havia de ser curta amb un desè element, que, això sí, pot ser comunitari perquè amb Araújo renovada la quota quedaria coberta amb la gallega donada d’alta a la FEB, Palau i Flores –les dues bases– i Soler, que juntament amb Eldebrink i les atlètiques Gardner i Drammeh completen el perímetre. Burke, Reisingerová i Labuckiene són ara les interiors, en espera de l’imprescindible colofó, que fins i tot podria ser temporal.
Primer nivell
Gardner no va ser escollida en el draft del 2012, i la pretemporada del 2017 amb les Chicago Sky és la seva única aproximació a la WNBA. L’alera californiana no ha jugat la millor lliga del món ni l’Eurolliga, tot i els seus esforços contra l’Uni la tardor passada. La seva trajectòria va començar en una de les portes de moltes nord-americanes, el que anomenen overseas, a Israel. Turquia després en equips de segona fila –només a l’Eurocopa el 2017/18 i 2018/19– i tornada a Israel; va fitxar pel Botas Spor turc el març del 2020, però només hi va poder jugar un partit per l’esclat de la pandèmia. El seu pas pel Sepsi –hi guanya la lliga i la copa–, el fet de creuar-se amb l’Uni en la prèvia de l’Eurolliga i la necessitat del club gironí li han acabat d’obrir les portes del primer nivell continental.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dissabte,4 maig 2024