Èric Vila (2,09 m, 1998) jugarà al Girona aquest curs que ve, en el que serà el retorn de l’aler de Bescanó a casa un cop tancada la seva etapa als Estats Units, marcada per la lesió que l’ha deixat en blanc des del 22 de febrer del 2020. El mateix jugador va explicar en un comunicat a l’abril que el novembre del 2019 va començar a sentir dolor al peu esquerre. La seva voluntat de tancar el curs i l’esclat de la pandèmia no li van permetre ser sotmès a proves fins l’estiu passat. El febrer d’aquest any era la data marcada per al retorn, però la visita a un especialista a Houston el va dur a la sala d’operacions una setmana després de ser diagnosticat de manera correcta. Vila donava gairebé per completat aleshores el procés de recuperació i deia que aquest temps lluny del parquet l’havia enfortit i que es veia amb cor de reprendre la seva carrera professional.

Format al Barça –hi va arribar amb dotze anys–, va passar per les universitats de Texas (2016/17), Northwest Florida State després d’un any sense jugar (2018/19) i l’UTEP Miners (2019/20). Amb 16 anys i 7 mesos es va convertir en el jugador més jove a debutar al primer equip blaugrana. Va ser el 14 de desembre del 2014 al Palau contra el CAI Saragossa (90-67) i Xavi Pascual el va fer sortir a ell i al serbi Stefan Peno (1997) a 47 segons –Abrines, Oleson, Eriksson i Navarro estaven lesionats–. La crònica d’aquell partit per a aquest diari la signava l’ara director esportiu del Girona i, per tant, màxim responsable del seu fitxatge: Jordi Plà i Comas.

El sisè fitxatge del club de Marc Gasol per al segon curs a la LEB Or, s’afegeix als bases Pol Molins i Josep Franch, l’aler després de les incorporacions de Jaume Sorolla, Josep Franch, l’aler Kaspars Vecvagars i els pivots Karamo Jawara i Jaume Sorolla. Albert Sàbat, Gerard Sevillano i Robert Cosialls són els jugadors que continuen.

“He estat seguint el projecte des de l’inici i com la majoria de gironins tinc ganes que el bàsquet gironí torni a l’elit”, afirma l’aler, que no va dubtar a acceptar l’oferta gironina: “Quan se’m va plantejar l’opció de formar part d’aquest projecte sabent els objectius futurs i les ambicions que tenen per al club em va semblar una molta bona tria personal per continuar creixent, per millorar com a persona i com a jugador i al mateix temps aspirar a fer pujar el bàsquet gironí a l’elit.” “Crec que les ambicions d’aquest equip són molt altes i esperem aconseguir els objectius que ens marquem. Estic molt content de tornar a casa, de jugar a Girona i Fontajau”, afirma.