Gisela Sánchez (Cerdanyola del Vallès, 30/6/2003), tot i la cinquena onada de la pandèmia que s’ha viscut, ha tingut un estiu de somni. La jove va aterrar dissabte als Estats Units, on estudiarà a la Universitat d’Arizona, a la ciutat de Tucson, on estudiarà psicologia. Compartirà habitació amb Helena Pueyo i una jugadora turca, en el què serà la seva aventura americana. Però a la seva maleta hi ha afegit una medalla de plata del mundial sub 18 que va aconseguir a Hongria, on només van perdre la final contra els Estats Units. El seus inicis en el món de la cistella van començar a la seva ciutat vallesana natal, als 5 anys: “Jo no volia jugar a bàsquet”, assegura la Gisela. Però el seu pare, José Antonio Sánchez, havia estat jugador del Licor 43 i la seva mare, Miriam, jugava en el Santa Coloma. El camí estava encarrilat. Després de viure molt intensament el bàsquet en la seva joventut, ha triomfat en una disciplina com el 3x3 tot i tenir molt recorregut: “No havia jugat fins ara cap torneig oficial.”

En el mundial va viure una experiència que va compartir per sempre amb dues amigues amb qui ha compartit mil vivències en el Segle XXI, on jugaven amb Elena Buenavida (2004) i Marta Morales (2003), també campiona del concurs de triples. Completava l’equip de quatre jugadores Claudia Contell (2003), jugadora del València que jugava en el Paterna, el vinculat. Gisela Sánchez ha quedat meravellada per l’altra cara que ha conegut del bàsquet amb el 3x3: “El joc és diferent del que coneixem del 5x5; hi ha jugadores molt més físiques però amb menys tècnica perquè algunes són especialistes per aquest format, però ens hi vam adaptar ràpid.” De fet, la subcampiona mundial explica algun secret: “Al Segle XXI, quan acabàvem la temporada, sempre, des que hi havia l’Iván Torinos, un dia a la setmana ens entrenàvem fent 3x3 fins i tot amb alguna jugadora que venia d’algun altre club per millorar. Aquest any, amb el Javi Torralba, també ho vam fer, i tenint en compte que hi havia el campionat, ho vam practicar més, i hi tornaria a jugar demà perquè m’ha agradat molt.” Gisela, que després del Cerdanyola va passar pel Femení Sant Adrià abans d’arribar al Segle XXI, on vivia a la Residència Blume amb 23 jugadores més: “És una experiència única, perquè són 24 hores de convivència i bàsquet; fas amistats amb arrels molt fortes, potser per això faré psicologia, perquè he après molt a entendre tothom, i això m’ha despertat l’interès.”