“Ens hem tornat a entrenar com els dies previs a Logronyo; sap greu perquè m’agrada queixar-me poc i anar al màxim”, deia Alfred Julbe després de la tercera derrota en la lliga, la segona a casa, contra el Gernika en la pròrroga. El curs 21/22 de l’Spar Girona tenia en la derrota a la pista del Promete (68-46 el 10 d’octubre), la setmana que havia començat l’Eurolliga –63-68 a casa contra el Sopron, rival dijous que ve en el duel entre el primer i el segon–, el pou. El cim és recent: triomf a la pista del Landes –ningú hi havia guanyat en l’Eurolliga– i l’Avenida –lliga–, abans de salvar els mobles contra el Gdynia dimecres i arribar encara més just contra les basques, que van tenir la pilota per guanyar –Higgins ben defensada per Gardner– abans de la pròrroga i que van arribar a l’última defensa del desempat amb 11 segons per jugar-se sense estar en bonus, fent falta a 4,6 i amb Gardner ben defensada per Roundtree –autora dels 3 últims punts visitants, de tir lliure (3/5)– fallant una penetració molt forçada que va anar per sobre el tauler.

L’Spar Girona, sense amenaça de lluny ni encert de prop, es va acabar estavellant contra la defensa del Gernika, que, això sí, va tenir la permissivitat arbitral per abaixar el braç en cada intent local. Esgotant les possessions en atac, les basques van aconseguir el triomf a Fontajau per tercer cop: 66-72 en el penúltim partit de fase regular a casa de l’Uni, que acabaria alçant el títol, i 65-68 el 2019, també la jornada posterior al triomf gironí a Salamanca.

Bjorklund, en atac, a 3:26 per acabar el primer quart, feia la primera falta visitant. L’Uni en tenia una i, sense ritme, ja havia encaixat un 0-8 que tallava Reisingerová (7-10) i, en el segon quart, es veia a remolc després de dos triples de Bjorklund (20-23 i 22-28) i un de Rosó (24-31), replicats per Gardner (25-31 amb addicional i 28-31 en el seu segon triple (5-2).

El tercer quart va ser nefast: tres cistelles en joc, dues de Reisingerová (34-37 i 36-39) i una de Labuckiene (40-46). Els dos triples de Drammeh, ja en el darrer quart i amb tècnica a Julbe a l’inici –Ariztimuño per flopping després–, avançaven l’Uni (52-50 i 55-54). També, ja en la pròrroga, Burke, de cantó a cantó (62-60 a 2:03). Però l’ofensiu de Ginzo i els errors de sota –no s’hi xiulava res– de Reisingerová i de Burke, que feia falta a Roundtree des de 6,75 m (1/3), eren la sentència.