L’ordre

Uns factors que aquest any canvien d’ordre perquè ahir les taronges eren el rival en les semifinals de l’equip d’Alfred Julbe, que va manar des del final del primer quart, quan les rotacions van destapar la diferència de potencial de la plantilla gironina respecte als altres equips de la lliga ara mateix. Mendy i Onyenwere són les que van posar les vermelles al davant després de l’espectacular inici d’Ouviña –13 punts, amb tres triples (15-9)– i, una altra jugadora de banqueta, Laia Flores, qui amb 7 punts seguits al final del tercer quart, triple en l’últim segon creuant la pista fins que llança desequilibrada de 9 metres, mantenia les visitants al davant (48-51) abans que en els minuts decisius, amb la defensa gironina desplegant un nivell físic inimaginable en les edicions de la copa en què sempre li acabava sortint creu, fos Mendy la que decidís amb un triple a 53 segons (59-67). Flores ha estat els dos partits la jugadora millor valorada de l’equip gironí. 8 punts (6/6 tirs lliures), 5 rebots, 6 assistències, 3 recuperacions, 2 taps, 4 faltes rebudes i 25 de valoració (+29) en 18:21 divendres i 9 (2/2), 3 captures i 3 passades de cistella per acabar, en només 16:07, amb 16 de valoració i +12 amb ella a pista. La mataronina debuta a la copa i ja és candidata a MVP si el títol torna a Girona. Com Gray fa un any?

Les mil i una

Més casos particulars: Mendy juga la final de Salamanca el 2020 amb un esquinç al turmell i, ahir, la clava de tres a la primera que toca (15-15) i fa el triple que tanca el marcador perquè Gardner, la referent anotadora al perímetre gironí, s’asseu a la banqueta. I estirant el fil s’arriba a l’infinit, com el duel que viurà avui Adaora Elonu contra el seu equip els dos anteriors cursos, amb qui va guanyar la seva cinquena copa després de la que va aixecar amb el Conquero el 2016 i amb l’Avenida del 2017 el 2019 abans de fitxar per l’Uni. L’alera pivot té els mateixos títols que Laia Palau (5), líder en partits disputats i assistències repartides. Ara, per a lideratge el de l’Avenida en el palmarès, 9 títols amb el primer a València el 2005 i 7 dels últims 10 –Rivas 2013, Conquero i Uni, les excepcions–. L’altra cara de la moneda? El València, que ha jugat quatre cops la copa des del 2019 i que sempre ha caigut contra el club gironí a quarts, semifinals, la final i semifinals.

Fons

Cristina Ouviña en el primer quart va ser l’argument local, amb Queralt Casas desapareguda i fallant una safata després de recuperació. Julbe ja va treure les deu jugadores amb qui compta ahir en el primer quart (19-20) i, en el segon, Onyenwere és qui va fer mal perquè entre ella i Labuckiene van despullar el joc interior taronja i, quan Rubén Burgos va reaccionar, el cos tècnic gironí va fer jugar la rookie de l’any a la WNBA i Burke juntes (19-26). Itziar Germán de tres i de dos després de temps mort local va ajustar el marcador (26-28) i Mendy, Reisingerová i Burke van respondre per establir la màxima (26-34). Els triples d’Allen i Ouviña en l’inici del tercer quart i, sobretot, Leticia Romero amb 9 punts, van capgirar el marcador (46-44), moment en què Laia Flores va sortir a la palestra i, en l’últim quart, va ser l’experiència i la força col·lectiva de l’Spar la que va acabar imposant el seu fons.