L’Uni va debutar en la lliga el 25 de setembre a la pista de l’Araski (63-67) i amb només set jugadores, entre elles Júlia Soler (ara al Cadí) i Iho López, en aquell moment pràcticament una debutant. No hi eren Laia Palau, Eldebrink, Araújo, Burke, Onyenwere i Mendy respecte a l’actual plantilla. Sis mesos després, i amb una revolució pel mig en la plantilla, l’equip va jugar dimecres contra el Cadí un altre cop amb set jugadores. En aquell moment hi havia temps per reaccionar a la pista i als despatxos, ara no hi ha marge de maniobra. Ara, amb poc més d’un mes de competició per endavant, caldrà tenir cura, en tots els sentits, de cadascuna de les components de la plantilla per arribar amb possibilitats d’èxit al play-off pel títol.

El problema de les baixes ha estat una constant aquesta temporada. En les primeres set jornades Julbe va tenir menys de 10 jugadores. Burke va ser la primera que va arribar al rescat i després ho van fer Onyenwere, Araújo i Mendy. Amb tot, Julbe només ha tingut l’equip sencer (12 fitxes) en tres partits, a la pisa del Leganés (59-100), a la del Gran Canària (71-68) i contra l’Araski (93-68).

En l’últim mes, amb l’acumulació de partits a Europa i també amb la copa pel mig, han començat a caure més jugadores fins a la situació límit del derbi en què l’entrenador es va trobar de cop i volta sense Eldebrink –la baixa més preocupant–, Drammeh, Gardner, Onyenwere i Labuckiene, cinc jugadores que per elles mateixes podrien formar un cinc titular d’Eurolliga. Contra l’Estudiantes l’equip ja havia jugat només amb vuit fitxes, un territori malauradament conegut per Julbe. “És el primer cop a la meva vida que entreno un equip amb només set jugadors; al principi de la lliga teníem el reforç de Faustine Parra (GEiEG).” El club no pot ara inscriure jugadores del filial i toca resistir perquè teòricament, menys Eldebrink, les altres jugadores s’aniran incorporant a l’equip.

Paradoxalment en alguns partits, les jugadores han convertit el drama de ser tan poques jugadores en una virtut: sobreposar-se a l’adversitat i donar-ho tot per aconseguir victòries rellevants, com es va veure contra el Cadí. En la roda de premsa posterior es va preguntar a Julbe si no ha trobat a faltar la mateixa actitud en partits en què ha disposat de 10, 11 o 12 jugadores. “No hem pogut acabar de construir mai allò que hem volgut ser fins i tot quan hem estat més jugadores, no tant per la unió, que això no és cap problema, sinó pel desgast defensiu que ens impedeix construir un equip més fort ofensivament. Aquest és l’últim nivell que ens falta, encara hi estem trucant a la porta”, va explicar l’entrenador, pendent encara de saber amb quantes jugadores podrà viatjar demà a Saragossa.